Condició que el temps ens dona
per que passi,
sabent que hi ha paranys
dintre dels meus segons.
Impaciència que dona fruits,
si sabem caminar.
Els camins tenen sortides
que ens permeten tornar a entrar.
Visualització del que s'allarga
quan no veiem el final.
La son dolça d'un moment.
El desig del que arribarà.
Sabent que aquest vindrà
no m'importa pas esperar.
Si viatges amb mi,
el tot, ja no serà important.
Sols tu per mi seràs,
el segon que voldré perdre
en la immensitat del nostre mar.
Diràs que en sóc bruixa
i dibuixo el teu destí,
amb lletres diverses.
Els meus somnis,
no són en blanc i negre.
Pinzellades de color
inunden el meu cor,
quan t'imagino
fent amb mi l'amor,
en nits estrellades.
La màgia és l'oportunitat
disfressada d'emoció,
que se'n riu sempre de mi
quan no estàs al meu costat.
Serà que no soc prou bona
i m'hauré de guanyar
que la màgia no s'acabi.
No hi a res amb fórmula magistral.
Barrejar-ne els ingredients és primordial
per tenir el que un dia vaig trobar.
Un tresor enterrat
enmig del teu cor amagat.
Les coses bones,
ja se sap,
costen de guanyar-se.
Deixa'm ensenyar-te.
Hi ha camins que encara no tenen petjada.
M'encanta,
que el meu món rodi al teu voltant,
encara que sigui per unes hores.
Això no és cap secret.
Tu ja saps el que has de fer
per que segueixi rodant.
Digues la paraula màgica
i tot tornarà a ser igual,
que la primera vegada.
Aquella, en que ens descobrim.
En la primera que sentim.
En la primera que ens toquem
i no sabem distingir
la passió de l'amor,
quan els nostres cossos entren en acció
sense importar conseqüència.
Mai ningú segueix guió,
quan s'intenta fer el millor
per que bateguin,
al mateix temps dos cors.
Hi ha estrelles que tenen llum pròpia.
Caminant pots trobar la seva estelada.
Si mai et perds
pensa amb mi
i la meva mà,
que et portarà
si tu ho vols,
allí on tu, no voldràs mai més marxar,
si t'ensenyo el meu camí.
I no vas voler esperar més.
Comprovar-ne el gust
era el teu dilema.
Sentir-ne el tacte,
el teu desig.
Tocar-los, plenitud compartida.
Els meus petons són aire.
La sal de la teva vida.
La meva arma secreta,
per arribar-te a seduir
convertint-los en la teva droga,
que necessites per subsistir.
Potser pensaràs,
que la meva llengua
es vesteix de vanitats,
al explicar-te veritats.
Sols hi trobo una solució.
Tasta'ls i comprovaràs
que de la dolcesa de la meva boca,
neix tot allò que et vols menjar.
Embolcallada,
em deixo endur per la dolçor
del teu mar.
Navegar pel teu cos és pura delícia
encara que només ho intueixo.
Seguir el teu rastre,
comença a ser un desig
on vull dormir la meva son,
sense arribar a despertar-ne.
I els teus llavis poden ser,
el principi del meu pecat...
Tocar-te un privilegi.
Estimar-te una conseqüència.
Si als reptes com tu
hi poso enginy,
sumar no serà tan difícil.
Per que un cop comencem
tenir-te serà un plaer,
difícil de descriure.
Em fa falta la teva pell,
el teu cor, vestit de mel
com aquells dies d'inici,
on les aventures,
eren emocionants
i tots els petons instants,
dignes de sacrifici.
Durant els anys,
vam modelar un estil de vida,
on el trapezi sols era un repte.
El viure un cor robat,
un moment treballat,
al compàs de cada dia.
Què ens va fallar?
Les regles no estan marcades,
per afrontar adversitats.
Vull tornar a creure en tu.
A tornar-n'he formar part.
Ballar, sols un sentit.
L'equilibri és definit,
quan em tornes a donar la mà.
Si de tu he aprés,
és a no tenir por.
La valentia és un escut,
que sovint fem servir,
per dissimular el que sentim,
del que ens surt de dins el cor.
Recordes quan,
ens vam veure per primer cop?
Els ulls enganyen,
el cor no.
Quina llàstima
no poder recuperar aquell instant,
amb el que ara sé.
Seria genial jugar amb avantatja
sense saber,
com serà la meva ànima desprès,
del que ara,
ens ha marcat el temps.
No ha deixat mai de créixer,
el sentiment vers a tu.
Dissimular-lo és molt difícil,
quan aquest és fa,
cada cop més gran.
Potser no seré el que tu voldràs.
Més segur que tu seràs,
el que jo sempre he desitjat.
Un sospir,
dins la immensitat,
del nostre temps que ha passat.
