divendres, 2 de novembre de 2012

Ratlla i creu

Ja està tot dit.
Ja està tot fet.
Ratlla i creu
en mig d'un paper sense paraula.
De blanc immaculat 
mullat en llàgrima,
es va desfent
de poc en poc,
la meva ira.
No hi ha res més.
Un punt i apart
on la veu ja no crida
per que muda queda,
simplement.
Quin sentit té 
esperar resposta,
d'algú que ja no et sent
per que mai t'escolta.
Silenci,
hi ha algú que plora
amargament
però la seva llàgrima
resta callada i transparent.
Ratlla i creu
enmig d'un paper sense paraula
de blanc immaculat
que poc a poc,
es va desfent.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada