diumenge, 28 d’octubre de 2012

La paraula és una trampa

Estic cansada
de repetir-me a mi mateixa
que sols necessito passar fulla
i que la veritat,
pot ser una mentida disfressada
esperant ser descoberta.
Estic farta de ser valenta
i eixugar-me les llàgrimes
de la meva tristesa
i enganyar a la meva ànima
i dir-li que res no passa,
quan tu,
no ets a la vora.
Que fàcil és pensar,
que el món sense tu igual roda
i que no necessito
de la teva carícia,
quan per ella moriria.
Però faig callar la veu que crida
i li dic que no sóc teva
i que l'amor no és moneda,
ni tarja de visita.
M'eixugo la llàgrima
i li dic al que batega
que algun dia,
no en sortiré vençuda
sinó amb un somriure,
i amb la cara ben alta.
La paraula és una trampa,
cada cop,
que en la teva boca
es dibuixa
i jo,
com sempre,
la tonta que t'estima.



















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada