divendres, 26 d’octubre de 2012

Segueix-me

Has de dir la paraula màgica.
Aquella que obre totes les portes.
La que rellisca per l'esquena
com si fos aigua sagrada.
La que bateja l'ànima
quan la necessitat la crida
i li diu a cau d'orella, 
que sempre,
sempre,
en serà font de vida.
Segueix-me i seré el que vulguis.
Un sospir.
Una mirada.
Una carícia.
Un punt de partida
d'alguna cosa que batega.
Allò que s'imagina
però mai afirmar es gosa, 
per no trencar la màgia
que l'embolcalla. 
Seré teva
sense cap pregunta en la boca
i sense esperar cap resposta.
Per què jo sóc 
la que un dia arriba
i qui sap si marxa,
sols sé que allà on deixo
el meu sospir,
la meva mirada,
la meva carícia
diuen,
que mai ningú m'oblida.












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada