dimarts, 6 de novembre de 2012

Sota de l'aigua

No he tingut
sempre allò que volia,
qui sap si el que necessitava,
potser el que sentia,
mai el que demanava.
Sempre he pensat
viure la vida
com si s'acabés ara,
però hi ha quelcom que em detura
i encara,
no sé de que es tracta.
Intento seguir la filosofia
que el cor em dicta,
però sempre troba
alguna pared aixecada.
Llavors em curo la ferida,
agafo la paraula
i la poso a la motxilla.
Mai se sap 
el que et pot fer falta,
en aquesta vida.
Procuro no mirar mai enredera
per que no m'enxampi la tristesa,
però no sempre sóc valenta 
i  de tant en tant,
cau alguna llàgrima.
No he tingut 
sempre allò que volia,
però al no tenir-ho,
no ho he trobat mai en falta.
Per que no sé com respira,
ni del color que es pinta,
ni com es menja,
ni quan sospira.
Sols sé,
que mentre hi ha vida
hi ha esperança,
de sentir que el cor batega
encara que sigui, 
sota de l'aigua.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada