dilluns, 15 d’octubre de 2012

Lliure

Avui, voldria esborrar-me.
Tancar els ulls i desaparèixer.
Trencar un got de vidre,
plorar fins a morir-me
i tornar a néixer.
Volar sense ales.
Ser, totalment lliure.
Entendre les llengües
que el teu cor parlen
i dir-te a l'oïda
que mai més, 
em tornaràs a veure.
Que no pagaràs el peatge
per estimar-me
i les teves nits seran més plàcides
sense les meves llàgrimes.
Mai sentiràs els meu nom
en la teva boca,
i el gust dels meus petons 
en la teva ànima.
La meva pell serà d'autòmat
i el meu desig un simple esquitx,
que ja ningú recorda.
Perquè avui,
voldria esborrar-me
i deixar de ser la que era
quan tu,
vas decidir, 
que seria millor oblidar-me.
Trencaré un got de vidre.
Ploraré fins a morir-me
per tornar a néixer.
I volaré sense ales
per ser finalment
el que abans era,
lliure.













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada