dimarts, 4 d’octubre de 2011

Matinades dormides

I em ve de gust tornar a sentir
de prop la teva pell.
Aquella que un dia es va fondre
amb un dolç t'estimo.
La que hem va ensenyar a creure
que tocar era un pecat
de matinades dormides.
Traspassar en línia fina de desig
sempre espero,
per que mai en tinc prou,
de tenir-te tan prop.
M'alimentes l'ànima en subtil delicadesa
doncs sols dir el teu nom
aquesta, 
crema
volent més d'aquest foc,
que la manté encesa.
M'encanta el teu jo
on guardo habilitats 
apreses de les nits en vetlla.
Matinades dormides,
desordenades,
en mig de llençols vestits
que mostren records humits
de passions incontrolades. 
Res més lluny que el que hi ha
el desig d'estimar
de subtileses apreses.
Dormim, 
que la matinada
aviat ens vindrà a buscar.























2 comentaris:

  1. "Records humits de passions incontrolades", és el testimoni més fidel i amorós d'una entrega encegada per la passió i el desig de dos cossos que es necessiten.

    ResponElimina
  2. poesia que narra la passió que ompla a dues ànimes que es fusionen dins d'un acte sublim d'amor,a on ja res del que hi esdevè fora te cap importanciamxk tots dos son els veritables protagonistes,i llur unió es tan plena que ja res te cap trascendència

    ResponElimina