dilluns, 3 d’octubre de 2011

En mig de les espelmes

S'apaguen les llums.
Et tapen els ulls
i sents,
murmuris en el silenci.
En l'aire expectant
surt el ritual que marca l'inici
del protagonisme anunciat,
d'un dia exacte,
any rere any.
En un instant,
molts records en el meu cap.
Els avis,
els amics,
persones que no hi són,
però sempre trobaré a faltar.
Em treuen el mocador dels ulls,
altre cop la realitat
en mig de les espelmes
cremant,
tots els que m'acompanyen 
i m'estimen
em desitgen
moltes felicitats.
Les llàgrimes cauen
i no sé que dir...
Moltes gràcies a tots
per ser,
sempre amb mi.




2 comentaris:

  1. jo.. estrelletaaaa entre la canÇ0 que escloto y el poema em cauen les llagrimes es fenomenal meravellos et desitjop que tinguis un feliz y meravellos diaaa tel mereixes de tot cor infinits y exclusius per tu moltissimes felicitats estrelleta

    ResponElimina
  2. No podem fer altre cosa més important que estar amb tu.

    ResponElimina