dissabte, 27 d’agost de 2011

El combat de la vida diària

Et deixo la porta oberta.
Per què entris i surtis
a la teva conveniència.
Encara que no vull
que pensis que sóc teva.
Els títols són lligams de sang, 
que és guanyen en batalla.
Tot té un preu.
Fins i tot,
la més petita tireta.
El fàcil és acostumar-se a guanyar
i no, a lluitar per la supervivència.
Hi ha poques coses úniques en aquest món.
La resta
per aconseguir,
s'ha de barallar.
Un t'estimo.
El dolç pessic de la saviesa.
Un moment de lucidesa
en mig de l'estupidesa...
El combat de la vida diària
necessita pocs ingredients.
Respirar.
Gaudir.
Estimar i ser feliç.
Res més a afegir
si tu no vols,
es clar,
fer-ho amb mi.



2 comentaris:

  1. uix que bonic ojala una dona em digues algo aixi jejej lluitava fins caure alterra rendit jejej es meravellos estrelleta ya saps tos el muaaas per tu soletaaa

    ResponElimina