dijous, 25 d’agost de 2011

No et vull perdre

No vull. 
Perdre't no vull.
No és desig.
És imperatiu d'urgència.
De necessitat extrema.
D'ignorància pura,
vestit de tristesa.
De llàgrima madura,
que perd oportunitat 
de no sortir a escenari.
Qui no causa mal,
no en plora conseqüència.
Què fàcil de dir,
quan un no és el que actua.
Tot es perd i poc és guanya.
Així és la llei
que marca el temps,
quan la solitud dona presència
allò que mai s'imagina.
La valentia no és
la paraula,
és el acte que es professa.
Escolta bé,
per que no vull tornar a repetir
el que potser,
em farà penedir...
No et vull perdre.
Ja ho tinc dit.
Si mai m'equivoco
escriuré cent mil vegades
que el cor no és de pedra
és una cosa viva
que es desfà amb la saliva
d'un petó,
dolç,
a mitja nit.









2 comentaris:

  1. es meravellos pero trist arrivar a un pun que aguis de suplicar una cosa aixi tot te els seus motius y desenllacos suposo y espero que tot et vagui ve estrelleta ya saps que et desitjo tot lo millor muaaaaaaaaa

    ResponElimina
  2. No saps el que donaria jo per omplir aquest temor, vestit d'enyorança i desig, que parla,¡Ai! amb agonia.

    ResponElimina