Ulls de sorra

En pell resseca
el sol em crema,
on l'aigua no arriba
ni ha acariciar-me l'ànima.
Allí en la llunyania
sols terra,
terra seca.
Si alço els ulls 
no hi veig altra cosa que sorra,
una sorra que no vull meva.
El temps canvia.
I on al principi 
el res era protagonista,
trobaràs un poble 
en eterna lluita.
Aquí la gent també crida,
riu i plora
i els nens juguen
amb ulls de sorra,
cada dia.
Esperant que torni
el moment de la partida
esperaré asseguda...
Mentre,
en pell resseca el sol em crema
on l'aigua no arriba.

El que no veus

Hi ha sensacions 
que no es poden explicar
per que no hi ha paraules
per definir, el que aquestes volen dir
amagades sota el coixí de la nit
que les fa callar.
El que no veus 
té tot el sentit
per un cor petit,
que no para d'explicar
l'important que ets per mi.
I quan intento dissimular
la llàgrima em fa morir
la necessitat de cridar
que ni que sigui un trosset
et voldria al meu costat
quan cau la negra nit.
Acaronant la teva pell,
bevent del teu desig,
i pensant, que això nostre,
no tindrà mai fi.
El que no veus
darrera està d'uns ulls foscos,
llavis molsuts
i cos petit,
disfressada de seguretat
per aparentar ser
una miqueta més gran així.
Però a la realitat no es pot mentir
i em mi descobriràs,
que no sóc el que no dic.
Ja saps on em pots trobar.
Recollint llàgrimes de sota el llit
fins que hem vinguis a salvar
dels fantasmes que mengen ànimes
quan tothom, està dormint.

Bandera blanca

Quan tanco els ulls
sols puc imaginar-te
en un petit bocí de la meva vida
on vas obrir camí.
Allí poc a poc construeixo somnis
que voldria visquessis amb mi.
Però sé que no són més que això.
Els somnis d'algú que encara camina
i imagina que la vida amb tu
pot tenir altre sentit.
Quan l'amor et fa un forat
en l'ajustada agenda del destí
se li ha de donar bandera blanca
per que entri amb tota llibertat.
Qui sap quan marxarà
i deixarà un forat difícil de tapar...
És més fàcil decidir el entrar 
que el sortir.
Doncs la porta és més petita
quan la tanques 
que al obrir-la.
Deu ser, la perspectiva.
I com que en l'amor
res té sentit
sé que et puc dir a cau d'orella
mentre dorms a mitja nit,
que ets la cosa més fantàstica
que m'ha passat a mi,
a part de nàixer
respirar
i sentir.
Quan tanco els ulls
sols puc imaginar-te...
la resta ja es decidirà
tot fent camí plegats
traient banderes blanques
i conquerint, 
petits o grans espais.

Tens un do especial

Seguint el teu ritme
enganxar-se a tu,
és impossible.
Amb tu ja no tinc rellotge. 
El dia i la nit canvien
simplement, 
per la claredat factible.
Què importa que visqui
si sempre és al teu costat.
No em necessito alimentar
doncs d'emoció amb tu no en falta,
i simplement això
ja em fa gran.
Ets una caixa de sorpreses
apunt d'esclatar.
La melmelada amb tu es va inventar
col·locada en els teus llavis
per poder-la tastar.
I qui es pugui resistir 
segur que no s'ha fixat bé
amb el que tu pots oferir.
Tens un do especial.
Coordines temps i espai
sense que passi un segon
desaprofitat al teu costat.
Digues-li al proper instant
que tingui els segons més lents
per poder aprofitar de tu
la melmelada,
el do,
el temps i l'espai 
amb dosis extres
sense pensar 
si aquest,
en té data de caducitat.

Inoblidable serà

Quan recordo aquell moment

de tenir-te tan a prop

se m'esborra el pensament

de la resta de temps

viscut fins llavors.

Sols tocar la teva pell

m'encén el sentiment 

que tinc envers a tu.

Ja podria fer fred

que la calor ve a mi

sense gaires contemplacions

i em fa pensar que el desert

té menys graus que jo.

Sols fa falta un pensament.

El frec de la teva pell

per que entri amb funcionament

la màquina del desig

que instiga al sentiment

a actuar, 

sense cap contemplació.

Cada petó el consentiment

que em deixarà cada cop més prop

de poder aconseguir

un trosset del teu cor

per poder fer-lo meu.

Inoblidable serà

el que vulguis transformar

del somni,

a factible realitat.

Quan recordo aquell moment

de tenir-te tan a prop

se m'esborra el pensament

de la resta de temps

viscut fins llavors.

I no és que em falli la memòria

és que tu has decidit

amb el frec dels teus dits

que mai he d'oblidar

que la teva pell pot ser

el que m'encengui els sentits

per la resta de l'eternitat

si et quedes, per sempre amb mi.

Tornaré quan es faci clar

Quan un pensa que tot li sobra
és per que té alguna mancança
que no s'ensenya ni es mostra
però surt en primera plana
quan la nit arriba.
Els monstres a altes hores
són més ferotges
i no ens deixen pas dormir.
Transformant en malsons tot el que toquen
diuen mentides si se'ls deixa dir.
I jo per no perdre el costum
tendeixo a deixar-me enganyar
per aquest tou subconscient
que últimament,
explica que em vol deixar.
Les llàgrimes que cauen
ja no poden rodolar
doncs s'assequen abans no puguin sortir.
Ja no necessito mocadors de paper,
necessito fugir de mi.
Sóc la meva pròpia trampa
dibuixada per l'horror
de no saber com patir.
I si penso en el demà
sols tinc una oportunitat.
Agafaré una maleta
anomenada llibertat 
per perdrem en un infinit
on les pors,
no em puguin atrapar.
Tornaré quan es faci clar.
Quan la nit s'hagi dormit.
Quan em diguis que jo per tu
sóc quelcom més
que un passat que va morir
dins d'un cor 
que no es va saber fer servir.

Amb confiança

No tanquis els ulls encara,
sols jo sé el que t'espera.
Et lligaré una vena als ulls
i estaràs sense defensa 
per que jo pugui actuar
mentre tu,
et deixes endur
per la meva saviesa.
No hi haurà paraules per guiar-te,
sols els meus llavis
recorrent la teva pell.
El batec del meu cor
marcarà el compàs d'acció
en senyal, 
de cada intenció 
és allò que busca el meu cos.
Per que no vull perdre l'oportunitat
que se'm brinda
de tenir un gran tresor
i quedar-me amb un tros
que em recordi el meu triomf.
Les nits ja no són problema
m'encanta l'obscuritat
i trobar-me dificultats, 
per assaborir-te.
Doncs els camins fàcils
no són el que he triat.
El meu amor per tu
comença, sense haver-lo imaginat.
Quan el desig té pressa
no se'l pot fer esperar.
El protocol indica
que l'educació comença
quan s'entrega amor
sense res per bescanviar.
No tanquis els ulls encara
la màgia,
sols ha fet que començar
en mig d'una copa de vi
i petons.
Seré teva en la nit
en que em vas lligar una vena als ulls
i em vas deixar actuar
amb total impunitat.
L'amor no es planeja.
L'amor és una fantasia
que mai s'imagina 
i t'inunda el cor
sense saber perquè 
ni com a vingut a conquistar
amb el que amb els ulls tapats
amb confiança,
s'ha deixat atrapar.