dimarts, 1 de novembre de 2011

Tornaré quan es faci clar

Quan un pensa que tot li sobra
és per que té alguna mancança
que no s'ensenya ni es mostra
però surt en primera plana
quan la nit arriba.
Els monstres a altes hores
són més ferotges
i no ens deixen pas dormir.
Transformant en malsons tot el que toquen
diuen mentides si se'ls deixa dir.
I jo per no perdre el costum
tendeixo a deixar-me enganyar
per aquest tou subconscient
que últimament,
explica que em vol deixar.
Les llàgrimes que cauen
ja no poden rodolar
doncs s'assequen abans no puguin sortir.
Ja no necessito mocadors de paper,
necessito fugir de mi.
Sóc la meva pròpia trampa
dibuixada per l'horror
de no saber com patir.
I si penso en el demà
sols tinc una oportunitat.
Agafaré una maleta
anomenada llibertat 
per perdrem en un infinit
on les pors,
no em puguin atrapar.
Tornaré quan es faci clar.
Quan la nit s'hagi dormit.
Quan em diguis que jo per tu
sóc quelcom més
que un passat que va morir
dins d'un cor 
que no es va saber fer servir.

















2 comentaris:

  1. NO TE'N VAGIS MAI,NO SE T'HI ACUDEIXI ,...QUE T'HI EMPAITARÉ.................MIL.LER

    ResponElimina
  2. Quan ens volem consolar pels errors comesos, fent bandera de l'apenediment, acostuma a ser tard i a voler-nos enganyar una mica a si mateixos.

    ResponElimina