La porta dels somnis

Ara que et tinc
et vull tot per mi.
Ves a saber quan de temps passarà
fins que em diguis 
que tot per tu,
ja s'ha acabat.
El camí i les roses marciran.
Qui sap si l'any vinent 
en portarà més.
Per si de cas,
aprofitaré tots els moments
tots els instants,
que em puguin els teus petons donar...
Aquesta nit tornaré a somiar
que hi ha moments per recordar
i aprofitar fins la sacietat.
No et vull oblidar aviat.
Perdre't significa més 
que quatre llàgrimes galta avall.
I sóc covard,
encara que el patir
sigui el meu estat natural
no vull que sigui una costum a triar.
Deixa't la porta dels somnis
oberta aquesta nit,
per que pugui entrar jo
i fer-los realitat.

Quan pronuncio el teu nom

Ets com una dolça droga
que m'enganxa i contamina 
i endolceix la meva boca
quan es troba amb la teva.
Quan pronuncio el teu nom,
l'esperit s'exalta
i s'omple tot ell
de la teva sensualitat humana.
Avui t'he trobat a faltar més que mai
com si no ens tornéssim a veure
i el meu cor s'ha fet petit,
tan petit,
que l'hagués pogut posar dins d'una caixa
i ningú més l'hagués sentit.
Avui,
ahir,
cada hora i sempre
descobreixo que t'estimo.
Però ja no sols t'estimo,
ara vull el que comporta aquesta paraula.
Vull lluitar amb tu i per tu.
Vull riure amb tu i fer-te feliç.
Per que tu
t'ho mereixes tot.
I tot encara és massa poc
per que tu et mereixes.
No sabia el que era morir d'amor
i des de que et conec
i no sento el teu alè,
hem falta l'aire per viure.

En la nit que un any s'acaba

Ningú sap per què és així
però tots ens copiem 
en la nit que un any s'acaba
i neix un altre,
al mateix temps.
On mengem dotze grans de raïm
per desitjar-nos bona sort
i ens omplim de petons 
dels que portem dins del cor.
On és important la puntualitat
i que el rellotge
no es retardi ni un minut
per no començar amb mal peu l'any.
No sigui que el vermell 
de la roba interior
no serveixi per aturar
el que ens prepara la mala sort.
I quan per fi l'últim raïm 
passa per gola avall,
agafo la copa de cava
i amb els ulls humits 
busco els teus llavis
per dir-te:
que no importa on mori l'any
si ho faig al teu costat
menjant-me amb tu,
la resta de l'eternitat.


Bon Any Nou 2012

Què fàcil era parlar quan...

Per què ella és tan gran

i jo sóc tan petit?

No hi ha cap sentiment 

que vesteixi les meves nits

des de que no hi és.

Què fàcil era parlar

quan la podia tocar.

Si una paraula ens callava

sempre la carícia ens feia dir,

doncs la calor de dos cossos

sempre inciten a estimar.

Però ara,

ja no hi és.

Diuen que amb la matinada va marxar

sense deixar res escrit, 

be, sols quatre paraules tristes en paper

que m'expliquen,

que mai més tornarà.

Qui sap si per la primavera

quan el cel es blau eternament

vindrà cap als meus braços 

per dir-me, 

que m'ha trobat a faltar

dins la seva tristesa...

Però que neci sóc!

Perquè no li vaig saber dir

que ella era el meu foc 

quan la tenia tan prop?

Si pogués tirar el temps enredera

li diria a cau d'orella

que ella sempre serà

molt més gran que jo.

 

Qui ha dit, que no podem volar?

Com alenada d'aire fresc,
vas venir a mi.
El temps no ocupava espai
sinó preferència de pas.
Qui ha dit,
que no podem volar?
Les ganes ens donaran les ales
per poder continuar
aquest joc on els cecs, 
tindran preferència per tocar.
No ens farà falta la llum
per saber caminar.
Sols ganes de sentir
que l'amor és un principi
que mai voldria tingues fi.
Els ulls que no veiem
ens guiaran pel bon camí
on el desig sempre neix
de les ganes d'estimar.
Mes si algun dia s'acabés
i no tinguessis ulls per mi,
no em contis cap mentida
i encara que em vegis morir
digues que jo per tu sóc el passat.
Hi ha moments per jugar
i d'altres per marxar
per on l'amor va començar.
L'amor és cec,
però ni sord ni mut,
ni falta que fa.
Qui ha dit, que no podem volar?
Quan penso amb tu jo sóc al cel
i d'ell no en penso pas baixar.

Un altre Nadal que marxa

Encongit a les esquenes
guardo un sentiment.
Un motiu, 
una presència.
Testament de vida
de l'any que no passarà mai més.
I avui envoltada de gent
he pensat amb la que faltava
i una llàgrima traïdora,
ha fet veure que marxava
del corral, on la tenia lligada.
L'he disfressat amb un somriure
que m'arribava de galta a galta,
mentre la meva ànima em deia
que era una petita mentidera
per dissimular, el que per dins cremava.
L'alegria és agredolça
doncs voldria aturar aquest temps
que sembla que tingui ales
i vagi més ràpid que el vent.
Tot el que neix,
algun dia morirà
però mentre veig
un altre Nadal que marxa, penso...
Que la vida és un instant
que vull passar al teu costat
per no oblidar mai més
el que per tu sento.

S'ha de tenir sort

Un tros de paper
ens obre la ment
a les il·lusions de tota una vida,
un instant petit, 
gran fet.
Viatjo sense pensar
si faig bé o mal
amb lleugeresa de sentiments
que m'ensenyen, de nou,
a caminar.
Somriures.
Cava amb copes de cristall.
La possibilitat de somiar
sense haver de sobte,
despertar.
Qui no voldria fer
el moment etern,
per no tenir mai més que lluitar.
Les llàgrimes seran felicitat reflectida,
abraçades al carrer
on els cors, 
tindran un sol batec.
Em queda un dubte per saber.
El número que he comprat
inclou tota la vida al teu costat?
Desig infinit sense haver-lo de disfressar.
Vull ser allò que notes a faltar
quan no respires de mi
doncs així sabré,
que quan la nit et ve a bressar
abans de somiar,
sóc la que et fa tancar els ulls
amb pau i tranquil·litat.
Lo millor de mi 
sense cap sorteig
sempre teu serà. 
Un tros de paper
ens obre la ment,
a les il·lusions de tota una vida...