Tot el que sóc és gràcies a tu.
Tot el que has fet no té preu.
I el que fas, mai t'ho podré pagar.
La meva guia.
El meu consol.
La meva ajuda.
El meu suport.
L'amor incondicional que no es ven.
El que creix dia a dia.
Doncs aquest, ens naix de dins la pell.
La que mai demana,
i tot ho dona.
La que sempre riu,
i tot ho perdona.
La que tot ho sap i endevina,
sense sentir-me la veu
i sols d'una mirada descobreix,
les flaqueses del dia a dia.
No puc,
ni vull imaginar el mon sense tu.
Mare, agafa'm de la mà ben fort.
Caminarem sense pressa,
el que ens queda de camí,
per aprendre que les dues juntes
som el que millor tenim.
Això és tot el que ella vol.
Això tot el que necessita.
La companyia del silenci,
per seguir la travessia.
Respirar l'aire humit,
i sentir-se de nou viva.
Despertar d'aquell malson
que sempre la martiritza.
Recordar aquells instants
la fan morir en vida.
Ni l'aire del teu cor,
la guia a la sortida.
Sempre amaga un gran secret,
que amb ella morirà.
La veu se li estrangula,
si d'ell en vol parlar.
El record és una trampa.
L'oblit és un desig.
L'amor és el sentit
que encara la manté viva.
Les ànimes mai són el que semblen.
La por sempre és el que mostra.
La paraula no sempre diu
el que el cor per ella crida.
No necessito pas que el sol em guii,
per saber quin camí seguir.
Puc ser la teva llum,
sense que tu vinguis a mi.
Sabré guiar-te per la fosca,
com aquell que busca un tresor amagat.
La ix del mapa serà,
el que tu desitgis en ell trobar.
No tinguis por.
Sé per on he de caminar.
La llum de l'esperança,
es vesteix de tots colors,
per il·luminar-nos quan la vida
ens porta cap el dolor.
No necessito veure't,
la intuïció és suficient
per guiar-me cap a tu,
en el pitjor dels moments.
La teva llum,
és la teva força.
Procura que no s'apagui mai.
I si ho fa, tranquil...
Tinc llumins de reserva
per encendre la foguera
que il·lumini el teu destí.
Tu ja saps lo difícil que em resulta,
oblidar-me dels teus ulls?
De mirada encisadora,
no et fa falta obrir la boca,
per dir-me amb paraules
el que de vegades s'equivoca.
Ho fem fàcil per un cop
i sense obrir-la ens ho podem dir tot.
Depenent del nostre desig,
i les ganes de sentir,
que tingui el nostre cor.
Sovint les paraules es perden
si sols es porten en la ment.
Les mirades queden,
quietes,
esperant el millor moment.
Una mirada és tot.
Una mirada creix.
Una mirada pot dir
el que la paraula defineix.
Encisadora,
la mirada, és.
Faríem bé,
de treure la pols dels nostres records.
Tornaríem a trobar,
el que abans ens feia somiar
i el que sempre ens ha fet riure,
però que encara volem amagar.
Recordaríem els petits problemes,
que no ens deixaven respirar.
I les estones d'indecisió,
difuminades entre la duresa del moment;
quan no sabíem realment,
el pes del poder de decisió.
Quan l'únic repte era aprendre,
i el consol poder plorar,
a les faldes de la mare
si algú s'atrevia a fer-nos mal.
Quan l'aigua no tenia marca,
i el vi era per tothom igual.
Ser de poble era tan privilegi
com els que eren de capital.
Viure era una lluita.
Respirar una necessitat.
Estimar una aventura,
que et podia deixar marcat.
Els records per això serveixen,
per no oblidar el passat.
Les arrels d'aquesta vida,
en la vida és faran grans.
En la pau dels teus ulls,
llegeixo la meva ànima.
Seguint la meva intuïció,
busco el teu flaire que m'obri el camí
i em porti al teu port,
on protegit de la marea
trobi dolça son.
Compartint el dia a dia,
em cures les ferides
que brollen del meu cor,
i sense preguntar sempre dones
el que els altres demanen
a canvi de moneda d'or.
L'instint és el teu sentit,
els teus llavis el meu sabor;
afortunat de tenir-te
i saber cridar el teu nom.
Joana,
si el temps és el que passa,
agafem-lo tots dos ben fort.
En passos curts, la giravolta,
i la transporta com un tros de paper.
Ella de cames llargues,
dolça,
se li acosta, i li roba un bes.
La música segueix el seu só.
Les notes es van succeint.
Les emocions augmenten.
El sentiment creix,
com si aquest no tingués fi.
El ritme li surt de l'ànima,
i no pot deixar de ballar,
aquesta música embriagadora
que l'ha sabut embruixar.
Amb moviments sinuosos
es deixa transportar...
L'habitació s'ha fet petita
per als cossos que han de ballar.
Es miren als ulls.
Ja està tot dit.
El poder del moviment
s'ha fet tango aquesta nit.
