Joana

En la pau dels teus ulls,
llegeixo la meva ànima.
Seguint la meva intuïció,
busco el teu flaire que m'obri el camí
i em porti al teu port,
on protegit de la marea
trobi dolça son.
Compartint el dia a dia,
em cures les ferides
que brollen del meu cor,
i sense preguntar sempre dones
el que els altres demanen
a canvi de moneda d'or.
L'instint és el teu sentit,
els teus llavis el meu sabor;
afortunat de tenir-te
i saber cridar el teu nom.
Joana,
si el temps és el que passa,
agafem-lo tots dos ben fort.