Capçana

Faríem bé, 
de treure la pols dels nostres records.
Tornaríem a trobar, 
el que abans ens feia somiar
i el que sempre ens ha fet riure,
però que encara volem amagar.
Recordaríem els petits problemes,
que no ens deixaven respirar.
I les estones d'indecisió,
difuminades entre la duresa del moment;
quan no sabíem realment,
el pes del poder de decisió.
Quan l'únic repte era aprendre,
i el consol poder plorar,
a les faldes de la mare 
si algú s'atrevia a fer-nos mal.
Quan l'aigua no tenia marca,
i el vi era per tothom igual.
Ser de poble era tan privilegi
com els que eren de capital.
Viure era una lluita.
Respirar una necessitat.
Estimar una aventura,
que et podia deixar marcat.
Els records per això serveixen,
per no oblidar el passat.
Les arrels d'aquesta vida,
en la vida és faran grans.