dilluns, 8 de desembre de 2014

Moments de vidre

Ja no espero res.
El que hagi de venir,
que vingui.
No sé on em trobarà
ni amb qui,
perquè ja no espero res.
Potser quan tot estigui quiet
jo començaré a bellugar-me
i segur que serà tard, altre cop,

perquè sempre trigo
en adonar-me
que els moments són de vidre,
quan m'aturo a esperar-te.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada