dijous, 11 de desembre de 2014

Ara resulta que et distrec

Ara resulta que et distrec
quan fa estona
que no et dic paraula
i que destorbo la teva pau
quan la meva llengua

resta callada
i els meus ulls miren als teus
emmudint les meves ganes
de què les teves carícies
siguin un riu,
l'escalfor de l'estiu,
de l'hivern un floc de neu,
de la primavera l'aroma
i de la tardor el fruit madur
que la teva pau mortifica
encara que fa estona
que jo,
no pronuncio paraula.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada