diumenge, 16 de febrer de 2014

Ets

Ets aquell foc que em crema,
el riu que em calma la set,
l'hora que passa ràpid,
i aquells petons als llavis
que deixen ganes de més.
La que riu a tothora
i plora de tant en tant,
aquella que és una dóna
que porta ànima d'infant.
La sensualitat feta paraula,
amb ulls, que no callen veritats.
Un somni per l'ànima,
el desig del plaer,
aquell bocí de vida
que ningú vol deixar escapar,
per si no hi ha un després. 
La pausa de la frase,
la força del vent,
la pluja que mulla
i em deixa sense al·lè.
L'instant fet instint,
la que atura sempre el temps,
uf... què més puc afegir?
Ets el meu nord
i també el meu sud,
el meu jo
i el teu tu.
Saps, qui no coneix la màgia
és que no t'ha descobert.
Millor, 
no vull que siguis de qualsevol
perquè egoista em torno
sempre que algú,
pronuncia el teu nom.
Serà que ja t'estimo
i crec que això,
ja no té retorn.
















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada