dissabte, 15 de febrer de 2014

Dins la meva pell

La nit se'm queda curta
quan estàs dins la meva pell
i voldria que avui 
el sol s'adormís
i em deixés una estona més,
per poder gaudir de tu.
Però tossut ell avança
implacable, sabent el que ha de fer,
deixant-me amb el regust agredolç
d'haver estat on es barreja el sentiment
i la resta de sentits
sense poder dir-te què,
el pròxim cop que et veuré
em quedaré allí on els meus dits
saben treure dels silencis,
dolços gemecs de plaer.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada