dimecres, 11 de desembre de 2013

Ni que fos per una vegada

Com voldria,
ni que fos per una vegada,
que la teva nit fos meva
i dir-li a la teva carícia,
que avui dormirà bressada
entre el teu pit i la teva natja, 
entre el meu desig i la meva boca
on guardo la llengua
que entremaliada s'espera,
a què li donis la llibertat 
de conquistar la paraula.
Aquella que sempre calla
quan el cor batega,
doncs, no et vol interrompre
si avui ets agosarada
i em demanes de fer l'amor,
amb una mirada.
Perquè les oportunitats,
sols passen una vegada
i la vida és tan curta,
que ara ja no respira
sinó que et sospira,
cada cop que et treu la roba.
Com voldria,
ni que fos per una vegada
que la teva nit,
fos meva.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada