divendres, 6 de desembre de 2013

El gust salat, d'un tros de cel

Un vell somriure
enganxat a la sola d'una sabata
gastada de tant caminar,
petits batecs 
que a penes s'escolten
amb adéus marcats 
en calendaris separats
d'aquells que abans,
assenyalàvem amb vermell
i ara, el temps,
a poc a poc va esborrant.
Sinceritats venudes
a preu d'engany,
amb paraules buides
sense significat.
Sospirs perduts
en carícies d'estranys,
que desitgem que omplin
aquells forats,
que de negre es pinten.
Crits sostinguts
per no espantar 
els que sempre ens estimen,
sense preguntar.
I com no,
el gust salat
d'un tros de cel,
que llàgrimes plora.
Viure és un cabdell
on entra i surt la gent
i de tant en tant algú,
sense saber perquè
s'hi queda atrapat
i ens enamora.













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada