dijous, 28 de novembre de 2013

Quan em mires així

Qui no es quedaria atrapat
en el blanc dels teus ulls
quan em mires així,
si sols de fer-ho,
oblido qui sóc
i com em dic,
perquè qui podia pensar
que creaves addicció sense dir res
si en callar,
no és la boca la que parla,
sinó la teva mirada la que diu,
allò que els dos sabem
però tu millor expliques,
amb una caiguda d'ulls.
Aquella que em fa pensar
que em sento desprotegit
en mig del silenci,
però també atrapat pel misteri
de llegir en la mirada,
si la pròxima vegada
desfer-se en el blanc dels teus ulls,
portarà aquells petons
que s'enganxen en l'ànima
i que són, 
impossibles d'oblidar.
Perquè sempre,
hi ha gent que mira
i d'altres,
que es fan mirar.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada