dissabte, 30 de novembre de 2013

Després és un ara que...

Després,
és un ara que t'imagina
a tocar d'uns dits que cremen
i una llengua que no calla
repetint la mateixa lletania,
la que voldria tenir-te a la vora
i contemplar-te en silenci,
perquè res més em fa falta.
Però no hi ets
i m'he de conformar
amb pensar-te 
i desitjar-te d'esperit
mentre el temps passa 
i jo sóc aquell
què li diu al rellotge,
que no té 
tota l'eternitat per esperar-te,
però al que no li importa morir-se
mentre espera,
si després d'un ara que t'imagina
a tocar d'uns dits que cremen,
hi ha una llengua que no calla
i es passeja per una boca,
que és la meva.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada