dijous, 21 de febrer de 2013

Per no seguir

Sempre que penso que
potser si és,
qui sap si mai,
hi ho deixo aquí
per no seguir
i perdre el fil d'un cabdell,
que ja s'ha gastat.
I qui sap quan
va començar
per que acabat,
ja em queda clar.
Això no vol dir pas
que sigui mortal
o potser sí,
seguir pensant
que ho tenies tot
fins que ho vas matar
i agonitzant
podries trobar,
un petit sospir
buscant algun batec,
al fons del mar.
Qui sap si mai.
Potser si és.
Hi ho deixo aquí,
per no seguir.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada