dissabte, 23 de febrer de 2013

Les oportunitats sempre tornen

Les oportunitats sempre tornen.
Agafades de la mà
o amb pinces.
Amb somriures 
o llàgrimes preparades, 
per deixar-se eixugar.
En una tarda de diumenge,
sota la pluja d'un parc,
en una nit d'estiu 
amb estels pintats
o qui sap,

si per pura casualitat.
Dins d'una mirada furtiva,

la carícia de la proximitat,
el somni que de cridar
mai es cansa,
que encara no és massa tard.
Per que les oportunitats sempre tornen,
jo no sé com s'ho fan
però si una porta el teu nom,

si una ha de ser per tu,
et buscarà per cel i terra
per donar-te la ma
i ensenyar-te que aquesta vida,

és d'aquells que lluiten
i no es rendeixen mai,
per que les oportunitats,
sempre tornen.






2 comentaris:

  1. Sempre tornen i em de ser-hi per gaudir-les. Genial Marta, mai em deixes indiferent.

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. A mi també m'agrada molt! Perquè és cert.

    ResponElimina