dijous, 20 de setembre de 2012

Tocant-me nua

Qui diu que el temps té espera?
Ara el meu ja t'imagina 
tocant-me nua,
com l'onada d'una platja
enjogassada.
I m'obre la gana de tenir-te
en carícia,
vora d'aquella mar
que ens mulla,
quan el desig ens crida.
Encara que no necessito
platja per somiar-te,
ni estrelles,
ni tant sols lluna.
Amb la teva boca
vora la meva,
sols busco paciència
per esperar tenir-la.
Per que quan tastem
el que nostra ment imagina,
potser no hi haurà tornada.
Però ara no m'importa,
ja no puc oblidar 
el que per tu sento,
per que ja no és sols una paraula
és un carícia
que imagino 
cada nit,
com onada 
d'una platja enjogassada,
tocant-me nua.












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada