diumenge, 1 d’abril de 2012

En penombra

Fa dies que penso,
que penso molt amb tu.
Serà que oblidar-te és difícil
des que et vaig veure.
Potser són les ganes de tenir-te,
de descobrir-te,
de saber del teu gust en penombra.
No sé on el desig 
començà a marcar la línia,
sols sé que compartir-te amb el temps
serà una delícia que en la meva pell,
quedarà marcada de per vida.
Perquè no hi ha somnis solitaris
ni pensaments oblidats,
doncs, aquests 
sempre busquen sortida,
als nostres neguits més desitjats.
Quan arribis tanca la llum.
La foscor ens farà oblidar
que necessitem camuflatge
per amagar,
els instints més primaris.
Fa dies que penso,
que penso molt amb tu.
Serà,
que difícil serà oblidar
la línia dels teus llavis,
amb tot el gust d'estimar.





3 comentaris:

  1. wuauuuuuu, impressionant

    ResponElimina
  2. "FA DIES QUE PENSO MOLT AMB TU"....OHHHHHHHHHHHH,QUE BONIC I AGRAIT AIXÒ,SENTIR-HO DE LLAVIS DE QUI T'ESTIMA,TAN BONIC QUE CAL Q SIGUI VERITAT,PER A SER VERITABLEMENT GAUDIT PER TOTS DOS.FANTÀSTIC MARTONA.MIL.LER

    ResponElimina
  3. Bella manera d'expressar el desig que no vol renunciar, del desig assaborint, a contratemps, "tot el gust d'estimar".Petonet.

    ResponElimina