dijous, 22 de març del 2012

Resseguits amb els dits

No recordo pas
haver-te oblidat ni un instant.
Tots els segons van ser teus.
Tots els moments dibuixats
en la fotografia d'allò,
que en l'ànima queda marcat.
Resseguits amb els dits
del delit de la carn,
marcant camins de pecat
redimits pels sentits,
que mai perden compàs.
Allí em vull quedar
enmig del tot
i del no res,
on la màgia fa un paper
disfressada de dolç esquer.
Perquè qui vol caminar
si pot volar al teu costat?
Quan tanco els ulls en mig de la nit
la teva imatge em ve a buscar
com allò que es somia aconseguir.
No recordo pas
haver-te oblidat ni un instant,
doncs, cada sospir és teu,
des que sé respirar.



6 comentaris:

  1. Genial "Campanilla" :) ets la millor!!

    ResponElimina
  2. AMOR MESURAT,VISCUT, GAUDIT.........I CÒMPLICE,INGREDIENTS VITALS TOTS,D'ALLÒ Q ÉS VERITABLE,FERM ,COMPARTIT I MEREIX INSTAURAR'S´HI,PER APROFUNDIR'S-EN DINS NOSTRE.BONIC,MARTA.MIL.LER

    ResponElimina
  3. Sí, hi ha un respirar mecànic i un altre, més proper al sospir que encalma i alhora alimenta un determinat començament i la seva continuïtat. Només s'encalma i es nodreix entre aquestes dues dimensions. Un petonet.

    ResponElimina
  4. I am a dream aficionado...I believe ...dimensions are healthy ...I walked on water last night...but got "fear" and turned back...I will walk the seas again....zzzzzzzzzz hehe.. muac muac

    ResponElimina