però no et deixo del tot.
Serà que no puc fer-ho.
Serà, per que cada cop desitjo més
el que m'estàs ensenyant.
El que dibuixes entre línies
perfilat, amb l'estalzí
del teu llapis.
Negre.
Profund.
Com aquesta nit
que avui, no vull que s'acabi.
Insinuant un trosset més
del que penses,
dibuixat en paraules.
Embriagat de les notes
amb música embruixades.
Necessitant de nou
que la teva boca busqui sopluig
de l'enyor del desig,
i ens ensenyi a córrer nus
sense problemes.
Per que quan et vegi
et miraré als ulls
i sabrem que el que veurem
fa temps que ho desitjàvem.
Dibuixat en negre
per donar llum
allò que no et vols creure.
Hi ha sentiments
que no es poden amagar,
sobretot, quan aquests neixen.
...DESITJO I CADA COP ,NECESSITO EL QUE TU M'OFEREIXES,PERQUE DIA RERE DIA VA CREIXENT AQUESTA COMPLICITAT TAN PROFUNDA QUE CAP DELS DOS EN VOLEM QUE SE'N ACABI,BEN AL CONTRARI,HI LLUITAREM PLEGATS PERQUÈ HI PERDURI PER SEMPRE MÉS,JA QUE HI ENCERCLA UN SENTIMENT PROPORCIONALMENT PROFUND I VERITABLE.MIL.LER
ResponEliminaLLuny no existeix, amb paraules així, sempre es això (com a multiplicació propera, que ens pot provocar una persona que ens fa màgia just de pensar amb ella),
ResponElimina