dissabte, 4 de febrer de 2012

Encara no sé...

No dic el que sóc
més sóc el que escric
encara que mai dic,
si vaig ser
o seré mai 

alguna cosa de mi.
Encara no sé
si sé el que dic
per que a falta de,
no us diré 
el que jo sé.
No us penseu que
potser no us entenc,

doncs entre el que us dic
i escric,
potser mai 
ni jo mateixa sabré,
si el que escric és
o no existeix.
Jo sóc el que sóc
i per sempre seré
la que estima amb el cor
i escriu sense por,
del que sempre us diré.











4 comentaris:

  1. TU ETS TOT AUTENTICITAT,I AMB DUBTES TEVES FIGURADES,O NO,ALLÒ UNIC CERTER ÉS EL Q LES TEVES PARAULES ,DESPRENEN I ÉS POESIA PERQUÈ SEMPRE ET DIC QUE POESIA ETS TU

    ResponElimina
  2. El poema es projecta tan endavant com endarrere, només diu sense dir, potser no l'entén ni la veu poètica, i l'escriu amb el cor, per això no té pas por. Fàntàstic poema.

    ResponElimina
  3. Perfecte, dius que ets una persona tan i tant de veres...

    ResponElimina