divendres, 6 de gener de 2012

S'escriu la màgia

Silenci diuen,
que s'escriu la màgia.
Sense paraula,
amb condició humana,
la que fa que la pell de gallina 
encara encengui flama.
La que és altruista
i es dóna tota,
com amant, 
com a mare,
esposa i amiga.
Aquella que pensa
que la veritat sols és una
i mai la disfressa 
de mentida encoberta.
La que no veu perill
i sempre és valenta
per lluitar per qui s'estima.
Mai té pressa
i s'espera a que la oportunitat
li obri la porta.
I dibuixa esperança
en la seva ànima
per si algun dia ressuscita
i torna la nena
que ara ja és dona.
Silenci diuen, 
que s'escriu la màgia
amb vareta de princesa
i purpurina d'estrella.
Amb somnis impossibles
de viatges,
que segurament mai seran per ella.
Que importa...
Ningú sap el que el destí li prepara
a la següent cantonada.
O sigui que,
ella s'aixeca cada dia
amb la paraula a la boca
per que el silenci, 
mai la deixi muda.
S'escriu la màgia
i ella, torna a ser 
el que sempre és,
humana.



















4 comentaris:

  1. UNA DONA SUPERSENSIBLE,AMIGA DELS SEUS AMICS,COMPROMESA,QUE SE'N DON EN COS I ÀNIMA PELS QUE S'HI ESTIMA....PREUADA VÀLUA LA QUE AMB ELLA VE IMPLICITA...QUE ENS HEM D'ADONAR,PERQUÈ ÉS QUELCOM QUE AVUI NO SOVINTEJA,I EM DE BRESSOLAR.MIL.LER

    ResponElimina
  2. Ostres! Aquest poema és un regal preciós: màgic!

    Expressat amb senzillesa i amb paraules dolces i contundents.Molt adequat per tancar aquest cicle de festes.

    Una abraçada

    ResponElimina
  3. juan jose castellano6 de gener de 2012 a les 9:01

    es precios y ademes incorpora les 2 paraules magiques preferides muuuas estrelleta

    ResponElimina
  4. Un poema escrit amb la màgia de les teves paraules...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina