dimarts, 3 de gener de 2012

En memòria de...

No, de tu, mai podré oblidar-me.
Porto el teu nom 
segellat a la pell
des de que vas deixar-me.
No he sentit mai tant de fred
i l'angoixa sempre busca un lloc
per recordar-te.
Vas decidir marxar 
sense equipatge
i ens vas deixar molt sols...
que ho sàpigues.
T'enyoro com sempre
i no et penso oblidar mai.
Ni jo,
ni la teva filla,
ni la tieta,
ni la mare.
Els buits com tu ja no s'omplen
però sempre es ploren.
I és tot tan injust
que torno a enfadar-me
amb el que va decidir
tallar el teu fil
que ens feia inseparables.
No, de tu, mai podré oblidar-me
per que la sang
és tan forta
que fa indestructible el lligam
que em fa recordar-te.
I si mai ens tornem a veure
t'abraçaré ben fort
i et diré,
que sempre,
et vaig dur dins del cor.
Porto el teu nom 
segellat a la pell
des de que vas deixar-me.
En memòria de...









4 comentaris:

  1. AIXÒ ÉS QUELCOM PRECIÒS,I SE'N DIU INTEGRITAT,I SI VA SER IMPOSSAT,..DONCS L'AMOR POTSER FARÁ QUE ES DOBLEGUIN ELS IMPEDIMENTS,PER QUE AIXÒ HI PUGUI SEGUIR..AL MATEIX PUNT ALLÀ ON EL VAU DEIXAR,PERQUÈ SI L'AMOR ÉS COMPARTIT AQUESTS ENTREBANCS,S'HAURAN ,ES TENEN DE VÈNCER,...I CONTINUAR,COM A EL PRIMER DIA......MIL.LER

    ResponElimina
  2. juan jose castellano3 de gener de 2012 a les 20:05

    que tendre y alhora trist anims estrelletaa muaas

    ResponElimina
  3. Que bonic sentir i expresar els teus sentiments tan ben explicats. Petonets

    ResponElimina
  4. És una història triste i sentida, però segur que a qui tu li dedicas li agradarà encara molt més! L'amor autèntic, el que es porta al cor mai s'apaga! Que serveixen aquests vv. per despertar la flama entervolida.

    ResponElimina