guardo un sentiment.
Un motiu,
una presència.
Testament de vida
de l'any que no passarà mai més.
I avui envoltada de gent
he pensat amb la que faltava
i una llàgrima traïdora,
ha fet veure que marxava
del corral, on la tenia lligada.
L'he disfressat amb un somriure
que m'arribava de galta a galta,
mentre la meva ànima em deia
que era una petita mentidera
per dissimular, el que per dins cremava.
L'alegria és agredolça
doncs voldria aturar aquest temps
que sembla que tingui ales
i vagi més ràpid que el vent.
Tot el que neix,
algun dia morirà
però mentre veig
un altre Nadal que marxa, penso...
Que la vida és un instant
que vull passar al teu costat
per no oblidar mai més
el que per tu sento.
HEM DE FRUIR SEMPRE D'AQUESTS PETITS MOMENTS,TOT ACABA ...I TORNA A COMENÇAR,...SI HI VOLEM,I GAUDIR-LOS-EN ,EN PLENITUD,PERQUÉ CADA INSTANT HO FEM DIFERENT I ENRIQUIDOR NOSALTRES,...I MELANGIA,LA JUSTA I CONTROLADA,ELS TEUSFILLS A HORES D'ARA HI APRENEN DE TU DE L'ESTEL QUE ELS HI DEIXES,JA NOMÉS PER AIXÒ CREC Q LA MELANGIA HA D'ESSER CONTROLADA,PERQUÈ D'AQUESTES REUNIONS,I LA MANERA DE SENTIR-LES N'APRENDRAN ELS NANS,I ES FORMARAN COM A PERSONES VÀLIDES COM TU.MIL.LER
ResponElimina