dimecres, 9 de novembre del 2011

Ulls de sorra

En pell resseca
el sol em crema,
on l'aigua no arriba
ni ha acariciar-me l'ànima.
Allí en la llunyania
sols terra,
terra seca.
Si alço els ulls 
no hi veig altra cosa que sorra,
una sorra que no vull meva.
El temps canvia.
I on al principi 
el res era protagonista,
trobaràs un poble 
en eterna lluita.
Aquí la gent també crida,
riu i plora
i els nens juguen
amb ulls de sorra,
cada dia.
Esperant que torni
el moment de la partida
esperaré asseguda...
Mentre,
en pell resseca el sol em crema
on l'aigua no arriba.









4 comentaris:

  1. bonic pero trist molt trist y cada vegada mes superats m'agrada moltissim infinits y exclusius muas per una poetisa especial

    ResponElimina
  2. el poble "en eterna lluita és vida",i d'aci t'has de nodrir,ens hi hem de nodrir.......la terra seca és improductiva i estèril....tu no ho ets pas,llavors hi anirem plegats a valorar i gaudir...el poble en eterna lluita,mil.ler

    ResponElimina
  3. Els pobles oprimits viuen permanentment en l'oblid i la penúria i al desert, més. Sorra.

    ResponElimina
  4. Felicitats poetessa. Tu no sé si escrius per tal que t'estimin, com la Roig. O perquè no pots deixar de fer-ho, com jo. Escriure és viure!

    ResponElimina