dijous, 10 de novembre del 2011

Predestinats

No dono pas a res
i t'ho explico tot sense paraules.
Les meves mans no busquen
sinó respondre't,
a allò que encara no se sap.
Serem investigadors
del que encara no ha passat
però tenim al pensament que passi.
Doncs hi ha persones
predestinades a estimar-se
i d'altres a voler estimar.
Com que encara 
no ho he pogut esbrinar,
no sé en quin grup posar-me.
Espero que tu em sàpigues guiar.
No ho sabem 
però ja està tot fet.
Preparat el camí
l'acció és un sospir 
que ens porta a nostra fi.
I després diran 
que mai fou així
però jo sé
i tu saps,
que ja fa temps,
estava tot escrit.



4 comentaris:

  1. Lamentablement no sé res d'aquesta antiga escriptura.espero que sàpigues trobar el teu camí.

    ResponElimina
  2. mmmmm que tendre es merabellos ojala em diguesin ami aixo jejeje infinits y exclusius jejej per una poetissa molt especial muaa

    ResponElimina
  3. SUPERLATIU,....HI MANQUEN ADJECTIUS PER A SIGNIFICAR UN POEMA AMB TANTA BELLESA INTERIOR,QUE SOLS TU EN SAPS DESCRIURE I ENSENYAR-NOS A VIURE`L DE MANERA TAN PLENA...LES MUSES SON TEVES CARI.:)

    ResponElimina
  4. Li dona la rao a Juan, et sento proppera i tendra,i estic aprenen a estimar-me. Adeu i petonets. ja soc fan del blog tambe

    ResponElimina