divendres, 28 de gener del 2011

Et voldria seduir

Digues-me què he de fer?
Què he de dir?
Doncs et voldria seduir,
sempre amb el teu permís.
La llicència s'activa 
en el moment oportú.
Digues que sí
i jo seré per tu, 
el que es dibuixa inquiet
en un moment precís.
La que segueix camins
no descoberts.
La que pensa amb tu
en certs moments.
La que t'enganya amb picardia
i es deixa estimar,
si amb això aconsegueix 
seduir-te un instant.
La que et vol per sempre,
no sols un moment.
Què he de fer per que diguis que sí,
i et deixis seduir?
Mai hi ha un preu tan alt
que no puguem pagar,
per allò que realment sentim
i a vegades,
no volem pensar.













2 comentaris:

  1. tant de bo jo em sabés expressar així...m'encanta aquest poema

    ResponElimina
  2. QUI T'ESTIMA HI RESPON,RES MÉS SEGUINT LA TEVA INÈRCIA;PERQUÈ HI SERÍA DIFICIL Q AIXÍ NO FOS,MÀXIM SI EN REP TOTA LA TEVA CALIDESA,CARACTERÍSTICA ENTRANYABLE I NOMÉS TEVA.SOLSAMENT DEIXAN'S-HI ANAR.MIL.LER

    ResponElimina