dijous, 16 de desembre del 2010

Cupido ja no té ales

El meu amor s'ha cansat de viatjar,
de fer maletes i deixar-se emportar.
De demanar perdó,
i oportunitats.
El meu amor ja s'ha gastat
i Cupido ja no té ales,
per poder seguir volant.
Es va deixar les fletxes,
i la punteria ha perdut.
Ja no es mou res dintre meu,
quan algú anomena el teu tu.
La brúixola del meu cor,
ha perdut el nord marcat,
el que de petits vam dibuixar,
en els somnis d'estimar.
Ja no sóc el teu àngel,
ni tu el meu cel.
On vam deixar aquells petons,
dolços com la mel?
El meu Cupido ja no té ales
i és un simple mortal,
que camina per la terra,
plorant llàgrimes de sal.























3 comentaris:

  1. el cor no té brúixola Marta. Això és el que li dona valor.
    http://www.youtube.com/watch?v=67P3mh34wzI
    "(...)brúixoles no en vull,
    treuen emoció,
    vull seguir el corrent i el timó
    ÉS EL MEU COR (...)"

    ResponElimina
  2. POESIA DEL DESENCANT EXPERIENCIAL......XRO HEM DE DEIXAR REFER'S-HI AL COR QUE ÉS SAVI I ENS HI DONA LA CAPACITAT DE REPLANTEJAR-NOS-EN L'IL.LUSIO SENSE LA QUAL JA NO HI VIURIEM...EN SERIEM MORTS.MIL.LER

    ResponElimina
  3. M'agrada molt. Ja no se quin és millor del que tu escrius, Marta. Soc un apassionat seguidor de la teva obra i tinc encarregats tots els teus llibres. La meva brúxula es torna boja en quan apareixes tú i no marca ni quarts ni hores...campan..

    ResponElimina