No s'obliga a ningú a somiar...

En la vida,
hi ha vegades,
que la vara de mesurar es queda curta
per les magnituds impossibles.
Acaronant sortides 
de carrers imaginaris,
il·luminats amb nits estrellades
que no tenen llengua,
sols,
petites frases compartides.
No pretenc trobar 
el que no busco,
doncs la màgia no és lo meu.
Però el que arribi
serà ben rebut si en té ganes.
Ves a saber què,
ves a saber com,
ves a saber quan...
Si analitzem la situació
potser millor, 
deixar-la passar,
no sigui que els ingredients
no ens acabin d'agradar.
Sols són propostes
doncs no s'obliga a ningú somiar.
El que agrada és un moment
vestida de dolça temptació
dibuixada en un cel
on no hi té rendició.
Quan l'amor és un pecat
i el desig és un petó
no hi ha mai prou temps
per que aquest,
es faci realitat.
T'estic esperant...

Absenta

Quan veus el color verd de la copa
et dilueixes amb el sucre de la temptació.
I et vols perdre en la luxúria
del seu gust etern, 
entre somnis de grandesa.
Doncs no hi ha intenció
que no tingui camí
si es vol aconseguir,
ni que sigui 
un trosset,
de mortal rendició.
Serà que d'una copa 
mai n'hi ha prou.
Doncs menjar de tu és com absenta
que em corre per vena
amb desig de passió.
Pensant que la màgia resideix
en un petit racó
vull trobar-la al teu costat.
I si no és molt, vull repetir
per entrar en la follia
dels somnis
que em vas prometre aquella nit,
quan a cau d'orella 
la teva veu em va dir
tot el que vulguis del cel
jo,
t'ho puc aconseguir.
Tinc una copa al davant
disposada per brindar
desitjant que les muses
no em deixin mai de costat...
Qui sap.
Pot ser sols necessito
fondrem amb tu un instant
per saber
que la màgia,
té color maragda clar.
Prepara els llavis per brindar
doncs seran ells
els que vulgui tastar
sucant una copa 
que ens porti,
al més enllà.
Absenta.
La fada verda és a punt de volar
entre els teus somnis 
o dels qui la vulguin agafar.

Quan penso amb tu

Quan penso en tu
el meu desig té pressa.
L'enyor augmenta
i el meu amor creix.
La respiració s'accelera,
el moment s'eternitza
si penso, que no hi ets.
El sol s'amaga
sota la nuvolada
i torno a tenir fred.
El sabor amargueja
quan la dolçor flaqueja 
i no mostra el que sent.
La por comença 
a ensenyar-me les seves dents,
quan els dubtes creixen
i em fan ser molt menys valent.
Tot resulta estrany
quan la boca s'equivoca
i no parla la mateixa llengua
que aquella,
que sempre tinc present.
Doncs com els dies,
l'amor no és sempre igual.
Quan penso en tu
surt la rialla 
encara que avui,
toqui plorar.
La imaginació té les potes curtes
quan visualitzo la teva imatge
reflectida en el meu mirall.
I no sé com t'ho fas,
doncs la màgia va escassa
en aquesta nostra realitat.
Sempre em quedaré amb la curiositat
de saber,
si el teu cor batega
o és imaginació meva
el tenir-te al meu costat.
Per que...
Quan penso en tu
el meu desig té pressa.
L'enyor augmenta
i el meu amor creix.
La respiració s'accelera,
el moviment s'eternitza
si penso, que no hi ets.

Tota teva

Ho sabies des del minut u

que ens vam veure.

Quan encara les siluetes 

es mostren desdibuixades.

Quan es mira a l'infinit

i sols es distingeix el desig

més que la forma humana.

Però jo, 

també caminava.

Quantes vegades 

he repetit aquell instant 

quan surten a passejar les fades.

La sorpresa del moment

es vesteix amb un somriure

d'il·lusions contingudes.

Per continuar caminant plegats

sense rumb fix

que per nosaltres no té importància.

Quan un no sap que dir

ni on mirar.

Quan la distància més curta

llarga és fa.

Quan desapareix tot el que t'envolta

i penses que de massa gent estàs rodejat.

Sols llavors,

et comences a plantejar

el per què el teu cor marxa ràpid

i no el pots aturar.

Els ulls no menteixen

i sempre diuen la veritat.

Sense dir paraula

ja ho saps.

Sóc tota teva,

no importa el moment 

ni quan.

Els llaços ja ens han lligat

des del minut u 

que ens vam veure.

 

Petites perles

Escoltant l'aire 
respiro paraules del meu interior
que em fan imaginar que volar
no és pas tan difícil
com sempre se m'ha contat.
Si tanco els ulls sóc lluny d'aquí
on ningú em sap reconèixer.
Una persona més
entre moltes, 
que diàriament somien.
Tothom vol fer realitat
petites perles 
del seu particular mar.
On el valor és incalculable
i no serveix cap moneda per comprar.
Per què els somnis tenen això.
Valuosos
i normalment intransferibles.
Llàstima que s'hagi de despertar.
En algun moment,
en algun instant,
la bombolla de sabó
acaba petant.
Per tornar a créixer en la nit
si màgia es benvolent
i torna a mi sense preguntar.
Necessito els següents ingredients
per tornar-te a crear.
Amor de mitja nit.
Un pessic de desig.
Dolcesa amb quantitats industrials.
Intencions descontrolades
que inundin el nostre llit
de petites perles de mar.

Si hi ha un ara...

Quan tot ho pensava acabat
he trobat el fil que m'ha fet continuar.
Ja no vaig per les tenebres.
La teva llum sé que hem guiarà
doncs no cal ser diferent
per ser especial.
No necessito res més.
A ningú més cridaré
doncs ja torno a tenir
amb tu recer.
El teu cos serà el meu abric
quan arribi de nou el fred.
Els petons el color que pintarà
el nostre hivern.
Per que amb tu no vull demà
si hi ha un ara continuat.
Vull gaudir-te tots els instants.
Els petits i els importants.
Dibuixarem somriures
de les estones tristes
on ens puguem trobar,
sempre pensant 
que el destí està de la nostra part,
així els desitjos floriran.
La vida sovint
fa i desfà sense contemplacions.
L'amor és un instant
que s'ha d'aprofitar
abans que ens digui no.

Complicitat

No calen paraules 
per que m'entenguis.
Els teus ulls ja llegeixen 
els meus llavis
millor que jo parlo.
Si els tanco 
em puc imaginar el teu tacte.
El que fa dies que enyoro.
Com nen petit busco consol
en olor que recordo.
Sovint penso
que va ser d'aquell amor
que amb petits gestos
s'omplia de complicitat
del que vaig caure ferida de mort.
I tu tornes i em dius
que res s'ha perdut
doncs en les teves mans
has recordat tots els minuts.
Aquells de llàgrimes
i de riures.
Els de passions
i nueses,
per que el nostre desig 
no ha entès mai de roba.
Recordes el primer dia
quasi millor que jo.
Doncs a mi em vas fer tancar els ulls
per rebre
el teu primer petó.
No calen paraules 
per que m'entenguis
doncs el proper dia que vegi
la màgia vindrà a mi
vestida de complicitat.
Tornaré a tancar els ulls
i em deixaré, 
de nou,
estimar.