dijous, 20 d’octubre de 2011

Tota teva

Ho sabies des del minut u
que ens vam veure.
Quan encara les siluetes 
es mostren desdibuixades.
Quan es mira a l'infinit
i sols es distingeix el desig
més que la forma humana.
Però jo, 
també caminava.
Quantes vegades 
he repetit aquell instant 
quan surten a passejar les fades.
La sorpresa del moment
es vesteix amb un somriure
d'il·lusions contingudes.
Per continuar caminant plegats
sense rumb fix
que per nosaltres no té importància.
Quan un no sap que dir
ni on mirar.
Quan la distància més curta
llarga és fa.
Quan desapareix tot el que t'envolta
i penses que de massa gent estàs rodejat.
Sols llavors,
et comences a plantejar
el per què el teu cor marxa ràpid
i no el pots aturar.
Els ulls no menteixen
i sempre diuen la veritat.
Sense dir paraula
ja ho saps.
Sóc tota teva,
no importa el moment 
ni quan.
Els llaços ja ens han lligat
des del minut u 
que ens vam veure.





 

5 comentaris:

  1. QUE MACO;...TOT SAVIESA I SENSIBILITAT,ELS DOS MILLORS REGALS QUE ENS EN FAS CADA DIA,I QUE PERSONALMENT ESPERO JOIÒS ,I SEMPRE AGRAIRÉ,MOLTS PETONS MARTONA

    ResponElimina
  2. ... cuanta veritat dius lasla distancia mes curta es la mes llarga y posiblement per unes causes llastima que no puc obrir boca per respecteee el poema es geniaaaal ojala fosis to.... muas infinits y exclusius per cert el poema verdader meravellos com sempre

    ResponElimina
  3. És molt bonic Marta, tant, que no potser veritat. Només existeig en les paraules encadenades, en la poesia que vesteix de somnis la fosca i rutinària realitat.
    Jo no trobo moments per amagar-me, perquè estic sol i no m'espera ningú, obro la porta i llenço les claus al sofà, que també està buit. Trobo a faltar algú com tu...o que s'hi assembli.

    ResponElimina
  4. gracies wapeta aspero les teves lltres un petonet

    ResponElimina
  5. A vegades penso i sento que el que escrius és el que me passa, és el que visc, i per això ja no em molesto a escriure-ho, perquè sé que tu ets a l'altre costat per fer-ho per mi.

    Les nostres mirades foren les protagonistes des del nostre minut u.
    Anem fent camí, a vegades sense paraules. I jo sé que som tota seva igual que sé que ell és tot meu.

    ResponElimina