La preposició que acompanya al concepte

Hauria de...

Pensar més en tu,

si és que no ho faig prou.

Pensar més en mi.

Potser és el que el temps vol.

Dir que no,

quan s'espera un sí.

La valentia és actuar.

La valentia és decidir.

La preposició que acompanya al concepte

pot fer variar el destí.

Ningú és prou valent,

per iniciar sol el camí,

si aquest no és planer.

T'estimo amb...

pot descriure un estat.

Et desitjo per...

serà una forma d'iniciar

una conquesta,

que potser no té final.

Amb paraula i sentiment,
un trosset de mi et deixaré,
cada nit sota el coixí.
Espero,
que no et cansis mai de mi.
Però si és així,
dibuixa'm el camí,
per poder a tu tornar.
No vull perdre el teu rastre,
després del que m'ha costat,
saber que hi ha variables,
que jo no puc canviar.

Un any nou que comença

No encenguis focs
que no pots apagar,
doncs en mi ja hi tens flama encesa.
Córrer cap a tu
no em suposa cap esforç,
si sé que hi ha algú que m'espera.
Podria ser un moment,
dins de la teva ment.
Sols tu en saps el camí,
que em pot guiar al teu costat.
Un any nou que comença.
Il·lusions renovades.
Esperances retrobades...
Sempre hi ha oportunitats
que s'han d'aprofitar.
La sort és lo millor que tenim.
La compartim?
No voldria ser egoista,
d'un tresor tan preuat.
Quan s'esgoti, 
ja la tornarem a buscar.
Aquesta sempre hi és,
per aquells que la saben trobar.
L'any nou m'ha portat un tu,
del que m'agradaria gaudir.
Sense presses.
Amb constància.
Amb sentiment.
Papallones de colors,
en mig del fred hivern.
L'amor ha arribat aquest any,
amb ganes de quedar-se
dibuixat al meu costat.

On els somnis comencen

Un dia vaig tancar els ulls,

i et vaig somiar a tu.

El teu somriure,

les teves mans,

els teus llavis...

Eterns paranys.

I no en vaig voler despertar.

Tot era massa fàcil

allí on es podia somiar.

Somnis d'infant,

que es fan reals,

encara que passin els anys.

Vas desaparèixer,

i ara no sé on buscar.

En dolça son 

vull tornar a caure,

per tornar-te a trobar.

El cap al coixí poso,

cada nit...

Però tu ja m'has deixat.

Un dia un somni vaig tenir.

I amb tu va començar

el desig del prohibit.

On comencen serà la senyal,

que he de seguir.

Com estrella fugaç

guiam on ets tu.

No vull seguir somiant,

la realitat al teu costat.

Vull començar a compartir.

El tenir-te no vol ser somni

si no el que sempre he desitjat.

Paraules màgiques

No em cal obrir la boca,
si tu em mires als ulls.
Els meus llavis et diran a cau d'orella,
que t'estimo si t'ho vols creure.
Seran les paraules màgiques,
que ens ajuden cada dia,
a pensar que en la nostra vida,
no hi ha cap desig per complir.
Te les creus?
Digues-me que sí.
Són les millors que puc sentir.
Recorda't del que et dic,
quan em vulguis deixar.
Les muntanyes,
mai poden ser una vall,
ni el sentiment es pot oblidar.
Sempre queda,
el que pertoca,
pel temps que ha passat.
Difícil és, de no pensar,
el que em crida l'atenció.
Menjar-me en temptació,
de viure al teu costat.
Algú pensa,
que sempre vol,
el que desitja tothom.
Paraules màgiques vull sentir,
tocant-me els llavis.
Serà que el millor que sé fer,
és voler el que no puc tenir?
Sentir els teus llavis a prop
pronunciant la paraula amor,
em farà desitjar,
el que potser no és per mi.
Del teu cos robaré,
el pecat dibuixat:
un t'estimo,
un vull,
un desig...
Seré per a tu?
Qui sap...

De passions vestides

Vermell intens, 
pujat de to.
Com el color dels teus llavis
i també del meu cor.
El que penses tu de mi,
simplement,
el meu desig.
No es pot enyorar
el que no es té...
mes que hem de fer 
amb el que es vol tenir?
Encén el meu foc 
amb el teu llumí.
La llum et guiarà, 
per no perdre't
en cap bocí de pell,
que tu vulguis descobrir.
Sensació d'intensitat,
en mig metre quadrat.
Si tu vols seré el teu llaç.
La teva olor.
El sabor que recordaràs,
per molt que passin els anys.
I tan segura estic
del que et puc oferir,
que tancant els ulls et puc dir:
menja'm amb dolcesa
i potser descobriràs,
el que en mig metre quadrat,
et soc capàs d'estimar.
El que va ser,
mai morirà,
si per sempre restes amb mi,
i jo amb tu,
al teu costat.

El Nadal amb tu

Sols de pensar que ja no hi ets,
se'm dibuixa esgarrifança,
en el moll del pensament.
La tristesa se m'escapa.
Una llàgrima cau.
Una copa de cava.
El desig de sentiment,
que el proper Nadal sigui,
més a prop teu.
Repartint alegries,
el meu cor creix,
si m'envolto dels qui estimo,
i tu, 
i ets amb ells.
Deixaré que el món rodi,
a veure on va...
Quan amb tu el Nadal viu
com cosa dolça
que neix i vola,
riu i diu...
Jugarem a estimar-nos,
i potser aquest serà,
el teu desig complert.
Demanar no sols és de nens,
si no del que té cor d'infant.
El Nadal amb tu pot ser,
el que sempre he volgut tenir,
i mai m'he atrevit,
a gosar demanar.
Simplement,
per sempre així,
de tenir-te al meu costat.

Amistats perilloses

Tot serà el que nosaltres,
voldrem que sigui.
Dissimulat o enganyat,
en petits fets o paraules.
Vestit de misteris i petites intrigues.
Amistat que desitges,
es transformi en realitat,
d'aquell que sempre espera,
que l'amor truqui a la porta,
en un moment inesperat.
El que no entén de distàncies,
si no del batec del seu cor.
Estimar-te és més fàcil,
que dissimular-ne l'estat,
després de transmetre emocions
quan estic al teu costat.
Quan penso que el temps s'escapa,
més ràpid del que jo vull,
sento que ja t'enyoro,
des del primer minut.
L'amistat és disfressa,
i es posa una cuirassa,
per no tornar a patir.
Tenir-te és un instint,
que camuflat en amistat,
ha començat a créixer en mi.
Les trampes cacen, 
a qui es deixa caçar.
Atrapa'm.
La presència ja no és suficient,
per tenir-te al meu costat.