dimecres, 22 de desembre del 2010

Amistats perilloses

Tot serà el que nosaltres,
voldrem que sigui.
Dissimulat o enganyat,
en petits fets o paraules.
Vestit de misteris i petites intrigues.
Amistat que desitges,
es transformi en realitat,
d'aquell que sempre espera,
que l'amor truqui a la porta,
en un moment inesperat.
El que no entén de distàncies,
si no del batec del seu cor.
Estimar-te és més fàcil,
que dissimular-ne l'estat,
després de transmetre emocions
quan estic al teu costat.
Quan penso que el temps s'escapa,
més ràpid del que jo vull,
sento que ja t'enyoro,
des del primer minut.
L'amistat és disfressa,
i es posa una cuirassa,
per no tornar a patir.
Tenir-te és un instint,
que camuflat en amistat,
ha començat a créixer en mi.
Les trampes cacen, 
a qui es deixa caçar.
Atrapa'm.
La presència ja no és suficient,
per tenir-te al meu costat.






























1 comentari:

  1. .....AMISTAT QUE HI DESITGES ES TRANSFORMI,EN REALITAT..... , CLAR ...,I JO AFEGEIXO TOT ALLÒ BO ES FA ESPERAR, I HI VAL LA PENA ,PER TANT TOT ALLÒ QUE S'ESTIMA,..S'ESPERA ALLÒ QUE HI CALGUI,PERQUÈ EN FORMA PART DE LA SIMPTONIA I COMPLICITAT

    ResponElimina