On els somnis comencen

Un dia vaig tancar els ulls,

i et vaig somiar a tu.

El teu somriure,

les teves mans,

els teus llavis...

Eterns paranys.

I no en vaig voler despertar.

Tot era massa fàcil

allí on es podia somiar.

Somnis d'infant,

que es fan reals,

encara que passin els anys.

Vas desaparèixer,

i ara no sé on buscar.

En dolça son 

vull tornar a caure,

per tornar-te a trobar.

El cap al coixí poso,

cada nit...

Però tu ja m'has deixat.

Un dia un somni vaig tenir.

I amb tu va començar

el desig del prohibit.

On comencen serà la senyal,

que he de seguir.

Com estrella fugaç

guiam on ets tu.

No vull seguir somiant,

la realitat al teu costat.

Vull començar a compartir.

El tenir-te no vol ser somni

si no el que sempre he desitjat.

Paraules màgiques

No em cal obrir la boca,
si tu em mires als ulls.
Els meus llavis et diran a cau d'orella,
que t'estimo si t'ho vols creure.
Seran les paraules màgiques,
que ens ajuden cada dia,
a pensar que en la nostra vida,
no hi ha cap desig per complir.
Te les creus?
Digues-me que sí.
Són les millors que puc sentir.
Recorda't del que et dic,
quan em vulguis deixar.
Les muntanyes,
mai poden ser una vall,
ni el sentiment es pot oblidar.
Sempre queda,
el que pertoca,
pel temps que ha passat.
Difícil és, de no pensar,
el que em crida l'atenció.
Menjar-me en temptació,
de viure al teu costat.
Algú pensa,
que sempre vol,
el que desitja tothom.
Paraules màgiques vull sentir,
tocant-me els llavis.
Serà que el millor que sé fer,
és voler el que no puc tenir?
Sentir els teus llavis a prop
pronunciant la paraula amor,
em farà desitjar,
el que potser no és per mi.
Del teu cos robaré,
el pecat dibuixat:
un t'estimo,
un vull,
un desig...
Seré per a tu?
Qui sap...

De passions vestides

Vermell intens, 
pujat de to.
Com el color dels teus llavis
i també del meu cor.
El que penses tu de mi,
simplement,
el meu desig.
No es pot enyorar
el que no es té...
mes que hem de fer 
amb el que es vol tenir?
Encén el meu foc 
amb el teu llumí.
La llum et guiarà, 
per no perdre't
en cap bocí de pell,
que tu vulguis descobrir.
Sensació d'intensitat,
en mig metre quadrat.
Si tu vols seré el teu llaç.
La teva olor.
El sabor que recordaràs,
per molt que passin els anys.
I tan segura estic
del que et puc oferir,
que tancant els ulls et puc dir:
menja'm amb dolcesa
i potser descobriràs,
el que en mig metre quadrat,
et soc capàs d'estimar.
El que va ser,
mai morirà,
si per sempre restes amb mi,
i jo amb tu,
al teu costat.

El Nadal amb tu

Sols de pensar que ja no hi ets,
se'm dibuixa esgarrifança,
en el moll del pensament.
La tristesa se m'escapa.
Una llàgrima cau.
Una copa de cava.
El desig de sentiment,
que el proper Nadal sigui,
més a prop teu.
Repartint alegries,
el meu cor creix,
si m'envolto dels qui estimo,
i tu, 
i ets amb ells.
Deixaré que el món rodi,
a veure on va...
Quan amb tu el Nadal viu
com cosa dolça
que neix i vola,
riu i diu...
Jugarem a estimar-nos,
i potser aquest serà,
el teu desig complert.
Demanar no sols és de nens,
si no del que té cor d'infant.
El Nadal amb tu pot ser,
el que sempre he volgut tenir,
i mai m'he atrevit,
a gosar demanar.
Simplement,
per sempre així,
de tenir-te al meu costat.

Amistats perilloses

Tot serà el que nosaltres,
voldrem que sigui.
Dissimulat o enganyat,
en petits fets o paraules.
Vestit de misteris i petites intrigues.
Amistat que desitges,
es transformi en realitat,
d'aquell que sempre espera,
que l'amor truqui a la porta,
en un moment inesperat.
El que no entén de distàncies,
si no del batec del seu cor.
Estimar-te és més fàcil,
que dissimular-ne l'estat,
després de transmetre emocions
quan estic al teu costat.
Quan penso que el temps s'escapa,
més ràpid del que jo vull,
sento que ja t'enyoro,
des del primer minut.
L'amistat és disfressa,
i es posa una cuirassa,
per no tornar a patir.
Tenir-te és un instint,
que camuflat en amistat,
ha començat a créixer en mi.
Les trampes cacen, 
a qui es deixa caçar.
Atrapa'm.
La presència ja no és suficient,
per tenir-te al meu costat.

Ensenya'm el cel

M'agrada el plaer que em dones.
Com caramel, 
en la teva boca 
em desfaig.
I no m'importa ensenyar-te,
ni que sigui a mitja llum,
el que em deixaré per tu menjar.
El desig és compartir,
el que no tindrem demà
i el que vull tenir per mi,
en aquest precís instant.
Ensenya'm el cel,
el que puc tocar amb la mà.
Ningú sap com caminar,
si no li han ensenyat abans.
Compartir sempre és millor
que pensar,
amb el que hauria pogut passar.
Ensenya'm el cel i veuràs,
com potser,
la lluna i sol,
viuen el mateix instant.
L'amor és per valents,
que no tenen por de lluitar,
i posar-se després tiretes,
que l'ànima potser curaran.
Si no és diu no és sap.
Ensenya'm el cel i veuràs,
com amb tu, 
segur,
que puc aprendre a volar.

Podríem dir....com un miracle

Saps, ets increïble...
podríem dir com un miracle.
Com brisa nova
i aigua fresca.
Dolcesa de nen
que enamora, 
per naturalesa.
El complement perfecte
del meu jo inacabat,
que busca mestre que li ensenyi
a obrir el cor que té tancat.
Amb por per no espantar-te
el meu desig no he pronunciat.
No sigui cas, que les paraules,
es tornin en contra meu
i em tanquin la teva porta, 
amb clau i forrellat.
Et miro en la penombra,
dibuixant el meu gust per tu.
Saps, que menjar-te l'ànima
no em provoca cap disgust.
Increïble és la paraula,
d'un sentiment que neix
i busca no morir.
Agafant-te de la mà m'ensenyes,
el recorregut de la teva pell.
La lliçó ja tinc apresa
i ara no puc oblidar,
que els desitjos potser algun dia,
es poden tornar realitat.
La felicitat té un camí,
i tu ets la meva excusa,
per seguir-lo caminant.