Tot el que conto és mentida

De moment respiro
que ja és molt;
i ho faig amb la gent que m'estimo
i això ja és massa.
Mes ningú sap que dins el cor
hi ha una mentida que esclata
i em pot fer perdre el control.
Les paraules s'obliden
els fets perduren,
les mentides creixen,
i l'amor em mata.
Quin sentit té tot això?
Disfressar una vida?
Cultivar un amor?
Carrerons sense sortida
que sols porten dolor:
sentiments d'una mentida
que s'amaga dins del meu cor.

Allò que ens mou

Potser és un somriure
o un simple gest de complicitat,
una trucada a mitja tarda,
una carícia en el meu braç.
Una aclucada d'ulls com a resposta,
un sentiment de generositat;
el desig de la paraula
o l'acte de saber actuar.
Els records que s'amunteguen
i no vull pas oblidar...
Potser és allò que ens mou
i no sé com explicar:
l'obsessió d'una resposta
el miratge del que no ha estat.
El trosset d'una vida 
que es va quedar en el passat
vestit d'esperança
per si mai decideix tornar.

Trossets de vida...

Reconec que no em conec 

per que mai pensava ser així,

que aquests 30 han passat

com uns altres poden venir.

Que encara que potser he planificat

el futur a sorprès al passat

i m'ha deixat bocabadat el destí que ha triat.

La vida m'ha regalat uns trossets de felicitat

que segur hauria de compartir...

si ho faig així és faran més grans. 

Ho sé!

Sempre hem d'alimentar el que sigui positiu

per al nostre esperit;

aquest a canvi ens donarà 

quelcom difícil d'assaborir:

el tic-tac del nostre cor

que ens fa sentir més vius

caminant a cada pas

sense perdre mai el sentit.

Glop a glop...

I em veuré la vida a glops...
a estones curts i d'altres llargs,
i potser en algun instant repetiré
si aquest ha estat del meu grat.
Convidaré als meus amics
i als que mai ho han estat
a poder gaudir de mi
ni que sigui un instant.
Per que  penso en positiu
i amb un pèl de vanitat,
que potser la humanitat
la fem entre tots plegats,
si ens bevem la vida a glops
compartint el mateix vas.
I borratxa d'emocions
sempre em podré tornar aixecar,
si algun sentiment inoportú
m'ha fet caure en un forat.
Equivocar-se no sempre és un error.
L'error és no saber equivocar-se.

Decisions

Silenci...
per que t'enfades amb mi 
si et dic que no et vull escoltar?
Si no vull passar per aquest moment buit
difícil de superar...?
El ser valent
sovint no ens fa triomfar...
doncs per que ho hem de disfressar?
El no sempre serà això:
una paret virtual 
que ens tempta a derrocar
la magnitud d'un silenci
que creix quan aquest es deixa alimentar.
En un punt de reacció 
podem trobar el nostre dolor,
és el que té el ser humà.
I encara que sé 
que és el millor que ens va passar
mai puc deixar de pensar
que el silenci que m'ofega és ben fàcil d'evitar:
si no t'estimo,
el patir, per mi,
ja s'ha acabat.

Somnis

Quan el món dorm
sempre hi ha algú que segueix lluitant...
que ens ensenya que la vida
es fabrica a cada instant,
que plora amb llàgrimes
i riu de veritat,
que no enganya amb mentides
ni es disfressa d'enganys.
Quan el món dorm
sempre hi algú que vetlla
que els nostres somnis es facin reals,
que la nit no sigui llarga
i poguéssim descansar.
Tens la llum dins el meu cor
i quan el món dorm
tu ets el far que em guia
per no caure en cap parany.

Respira

I aquell so em donava ales....
el poder de convicció,
el de saber mesurar les paraules justes
abans d'entrar en acció.
Tancant els ulls podia escodrinyar en elles
i mastegar tot el sentit:
potser no cal aventurar-se 
si el que tinc ja és per a mi.
És com aquell que puja la muntanya
i es pensa que ja no pot arribar més amunt,
l'experiència l'ensenya
que caminant es fa futur.
Potser un dia perdis
aquella condició d'infant
i el somriure d'orella a orella
de quan la mare et tenia en el seu braç....
Més no oblidis i tinguis present
que la vida
llarga o curta 
sempre passa en un moment.
Inspira
Respira
Viu i estima.