dimecres, 21 de juliol del 2010
Decisions
Silenci...
per que t'enfades amb mi
si et dic que no et vull escoltar?
Si no vull passar per aquest moment buit
difícil de superar...?
El ser valent
sovint no ens fa triomfar...
doncs per que ho hem de disfressar?
El no sempre serà això:
una paret virtual
que ens tempta a derrocar
la magnitud d'un silenci
que creix quan aquest es deixa alimentar.
En un punt de reacció
podem trobar el nostre dolor,
és el que té el ser humà.
I encara que sé
que és el millor que ens va passar
mai puc deixar de pensar
que el silenci que m'ofega és ben fàcil d'evitar:
si no t'estimo,
el patir, per mi,
ja s'ha acabat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada