Amb imaginar-te, la gana no em passa

Impossible aturar-me
quan ets el motiu
de que la meva imaginació voli,
del que el meu sospir s'escapi
i el meu desig augmenti.
No tinc la voluntat per oblidar-te,
al contrari.
Sempre penso amb tu
com la intenció,
que va despullada per la sala.
La que provoca que l'atrapi
i li faci l'amor,
estirada a terra.
L'ànsia li diu a la paraula 
que el silenci pot ser una arma
per convèncer a la teva llengua.
Atrapada en la meva boca
no té mes sortida
que ser meva.
La lluna,
m'ha dit que no et vesteixis
que et vol nua aquesta nit,
per sospirar-te en cada corba.
No és tonta.
Jo ja no sé que fer 
per aconseguir la carícia
que em desfaci l'ànima.
Serà 
que ets la culpable 
de la necessitat de tenir-te
més aprop cada vegada.
Per que ho sento
amb imaginar-te,
la gana no em passa.
  

Serà per alguna cosa

Si a la vida hi ha gent com tu
és per que la resta tinguem força.
Per ensenyar-li a la foscor
que quan arriba la por,
la llum ens acompanya.
Per contagiar-nos de somriures
sols amb la teva presència
i pintar estrelles al cel
per que la lluna,
no estigui mai sola.
Si a la vida hi ha gent com tu
serà per creure en la màgia,
doncs no necessites dir cap paraula
i sols de parpellejar,
aquesta ja m'inunda.
Un passeig per la platja.
Un t'estimo cada dia.
Una petó en la fosca
que m'obre sempre el desig
de tenir-te de companyia.
Per que si a la vida 
hi ha gent com tu,
serà per alguna cosa.

En les distàncies curtes

En les distàncies curtes
ja hi tinc presa la mida
i les meves mans es mouen àgils
sense poder aturar-me.
Et trec la roba amb parsimònia,
no sigui cas que la pressa
s'oblidi d'assaborir-te.
Malaguanyades serien doncs
les hores d'espera
si després de tot,
no sóc capaç de tenir-te.
Els botons,
poc a poc perden la paciència
i necessiten obrir-se
per deixar pas al tacte.
Serà que la vista
tossuda,
necessita tocar-te.
I acariciar-te l'ànima
fins que el meu nom
en els teus llavis
es desfaci,
per deixar el rastre 
d'allò,
que es guarda eternament en memòria.
Per que un cop es comença
impossible d'aturar-me.
Quan el desig toca la pell
és una foguera encesa
que en les distàncies curtes,
és quan més crema.
Serà difícil esperar
fins la pròxima vegada
a tenir-te sense camisa.
Però no pateixis,
en les distàncies curtes
ja hi tinc presa la mida
i les meves mans es mouen àgils
sense poder aturar-me.
Serà que la vista
tossuda,
necessita tocar-te.

El Nadal és...

El Nadal és una estrella lluent,
el somriure d'un nen
i la llàgrima del record,
per qui ja no hi és.
El fred a la cara,
els torrons a la taula,
i el cava ben fred.
Esperar en una estació
l'emoció del retrobament,
el caliu d'una abraçada
i el pessebre vivent.
La neu a la muntanya,
els Reis vinguts de l'Orient,
el tió amb la seva manta
i l'àvia,
explicant contes als néts.
El Nadal són les rialles,
dels petits les nadales,
i la inesperada maleta a la porta
d'algú que no s'espera
i arriba,
en el millor moment.
Perquè el Nadal és un instant
que m'agradaria,
que s'allargués tot l'any
i tornar-me a fer petita
i trobar-me
amb els que ja no hi són,
per brindar en taula llarga
i abraçar-los de tot cor.

BON NADAL A TOTHOM!

Tota per a mi

A palpentes
on el tacte dissimula la falta d'aire,
seràs per mi.
I la seguretat de l'afirmació
no en serà motiu.
Seran els meus actes
els que et portaran al camí,
del que mai voldràs sortir-ne.
Cap paraula 
brollarà de la meva boca.
Ni falta que en farà
per que es tornaran mudes,
en un ball de carícies.
El desig,
una caixa de sorpreses
per obrir.
El temps,
la impertinència 
que no es pot aturar.
La teva pell,
una terra per explorar
on perdre'm seria un plaer.
El plaer de tenir-te,
tota per a mi.

La meva llengua

Quan crida el cel

tothom calla

i quan crida el poble,

el cel què conta?

Que plora llàgrima
en sentir,

com la gent perd la paraula

i li fan esborrar la seva ànima

a cop de porra.

L'arma més potent

no és la que pega,

és la que fa silenciar 

el que ens surt per la boca.

Però el que no saben,

el que no entenen

és que no som poca cosa.

I encara que castells més alts 

hagin caigut,

nosaltres sempre farem pinya.

Perquè la força 

com la llengua,

sempre va dins de l'ànima.

L'autèntic desig

He de practicar més
per caminar sobre el teu cos
i que la inèrcia,
no em faci caure
en les temptacions.
On les noves textures
tenen ganes de nous sabors
que al paladar es fonen.
Quan la pell
no porta additius
que la transformen,
arriba l'autèntic desig.
Aquell que es desperta aviat
i sempre en té ganes
de contemplar-te nua
al meu costat,
quan la nit no té pressa
i ens ensenya a sospirar.
Saps que et dic?
Què fer l'amor 
em dona gana
i la gana sols marxa,
quan ja s'ha menjat.