dimecres, 2 de gener de 2013

Amb imaginar-te, la gana no em passa

Impossible aturar-me
quan ets el motiu
de que la meva imaginació voli,
del que el meu sospir s'escapi
i el meu desig augmenti.
No tinc la voluntat per oblidar-te,
al contrari.
Sempre penso amb tu
com la intenció,
que va despullada per la sala.
La que provoca que l'atrapi
i li faci l'amor,
estirada a terra.
L'ànsia li diu a la paraula 
que el silenci pot ser una arma
per convèncer a la teva llengua.
Atrapada en la meva boca
no té mes sortida
que ser meva.

La lluna,
m'ha dit que no et vesteixis
que et vol nua aquesta nit,
per sospirar-te en cada corba.
No és tonta.
Jo ja no sé que fer 
per aconseguir la carícia
que em desfaci l'ànima.
Serà 
que ets la culpable 
de la necessitat de tenir-te
més aprop cada vegada.
Per que ho sento
amb imaginar-te,
la gana no em passa.
  










1 comentari:

  1. Una vegada mes fidel reflexe d, un sentiment abstracte e inasgotable que es l, amor . Felicitats Marta .

    ResponElimina