Sols busco tendresa

Em tanco els llavis per no escoltar.
Les orelles no em deixaran parlar.
Els ulls toquen tot el que veuen.
I les mans no em permeten mirar.
Estic feta un desgavell
que sols busca tendresa
que la pugui redreçar.
Que li marqui un camí 
que no resulti complicat de seguir.
Crec,
que no demano pas tant.
Quan estigui cap per avall,
espero que el món canviï de sentit
per poder-me tornar a trobar.
Els que diuen que menteixo
no estan dins el meu cap
doncs el cor ja fa dies, 
que està, en "stand by".
Quan les promeses es venen a grapats
no estaria de més fer-ne alguna realitat.
Hauria d'haver fet cas
a qui em deia
que em guardés 
el cor a la butxaca 
i no tingués por de fer-me gran.
Els dies passen i arribarà
el moment de les espelmes bufar.
I jo seguiré negant
que no tinc por i res és estrany.
Una llàgrima rodola cara avall
i sols demana un desig:
un polsim de tendresa
cobert de rosada
per que em trobi amb tu
dormida en matinada.
I ara,
tanco els llavis per no escoltar...

Furtiu

No corris les cortines.
No m'importa que ens vegin.
Sé que no tinc un cos perfecte.
Però et puc estimar,
perfectament.
Per que per fer-te sentir
no necessito que vegis
el poc que et puc oferir.
No et preocupis
sé fer màgia,
ja t'ho ensenyaré,
i del que és petit
pot sortir un gran desig 
del que en vulguis repetir.
Jugar sovint no té sentit
fins que arriba el dia marcat
en aquell calendari estrany
que ha preparat el destí.
Llavors el que no havíem pensat mai
és pot fer realitat,
per que així ho sentim.
El meu amor és un estat furtiu
que busca caçar sentiments innats.
Per que per descobrir el que necessitem
sovint, 
a proba ens hem de posar.
L'escopeta preparada tindré
quan et vegi,
per que tu
sempre,
dispares amb bala.
Et deixaré tastar el que tu vols
per que puguis comparar
si l'instint t'ha guiat per bon camí
o t'has deixat entabanar.
Ho fem massa complicat.
Les sorpreses són així
coses inesperades,
que ens marquen com hem de seguir.
Pecar amb tu té un superlatiu
de furtivitat marcada.
La veda ja s'ha obert
i tu,
en decidiràs la caça.

Butxaques que tenen forat

Dibuixat en un cristall
em tallo les venes
i taco de vermell sagnat
les nostres incongruències.
Per que què hi ha més estúpid
que no fer-li cas al cor
si és el que un vol?
Potser que el jo vull
no és el mateix que tu desitges.
Visca l'amor imaginat
que es perd en butxaques
que tenen forat,
d'aquell qui més estimes.
El remor del mar m'explica
el que mai vaig voler afrontar.
La distància és arma afilada
i ho talla tot sense pensar,
tant si és una història que comença
o la que ja ha arribat al final.
Què en sabrà el temps del silenci
si aquest mai l'ha escoltat?
Sargiré amb puntades grosses
el que no vull deixar escapar
doncs el dolor s'ha convertit
dibuixat en el cristall,
amb color vermell sang.

Dibuixat en sorra blanca

I sense afegir res més,
em captivà amb el seu silenci.
Per que al no dir,
ho digué tot.
El resultat és una acció no premeditada.
Pintat amb el blau del mar
en una nit estrellada,
regada amb el vi daurat
aquell, 
que s'assaboreix amb la calma.
Ballant al seu compàs,
s'inicia la màgia
de saber-ne contingut,
el desig de la paraula.
Doncs sovint no es necessita res més
per saber-se escollit
i ballar sobre el seu llit
en follia dansa.
Per que el que naix de l'esperit
res no el para.
Contemplant una natura que embriaga
els sospirs seran espais de temps,
que ens allargaran la vida
i alimenten l'ànima.
Quan res és escrit,
obert queda.
Els finals, 
són esquers per la tristesa.
Dibuixat en sorra blanca
el teu nom desaparegué amb la brisa
aquella que amb el vi daurat
s'assaboreix amb la calma.

Les carícies que tu em dones

T'espero en la fosca.
Nua d'esperit.
Intentant recordar les passes
que fins a tu,
em va portar el destí.
I no tinc temps de reaccionar
doncs les carícies que tu em dones
em fan viatjar al més enllà,
recorrent pam a pam la nuesa
d'un cos a punt d'entregar.
El paradís,
en les teves mans.
En sentiment brodat.
Instant plasmat 
viscut amb intensitat.
Els meus llavis,
passaran de puntes per la teva pell
per intentar despertar
el nostre instint natural.
El que vindrà després
millor fer que explicar.
Segur que tots entendran
el que vull dir.
Qui busca sentiment
es troba amb el desig
dibuixat en una pell
amb olor de rosa i mel.
Les carícies són el menjar
i jo,
la que té gana.
T'espero en la fosca,
si és que vols, 
venir-me a provar.

Feliç aniversari, estimat

Diuen que quan fas anys

les espelmes s'il·luminen

i les sorpreses apareixen 

en forma de regals.

Que els desitjos entren i surten

per que no saps quin demanar.

Un sospir amb boca oberta.

Inspiració flotant.

Segons que s'eternitzen

esperant que bufis ja...

Una a una les espelmes

deixen de brillar.

Aplaudiments.

Cançons.

Abraçades i petons

que et fan ser per uns instants

algú una mica més especial.

Però...

tu no penses amb tot això.

Mires al teu voltant 

i veus als que t'estimes

i penses que el desig 

ja s'ha realitzat

any rere any.

Per cert,

perdona,

encara no t'ho havia dit:

Feliç aniversari, estimat.

Música per...

No marxis gaire lluny.
Saps que sempre et necessito.
A tocar de dits.
En moviment precís.
Música, per als meus sentits.
El desafinar no té importància
si de tu puc tornar a aprendre a tocar.
La melodia serà
la que no canviarà amb el temps.
La que serà especial.
La que creixerà de volum
i em portarà cap els estels.
Quan els anys s'acumulin
segur,
et trobaré a faltar,
si tu no hi ets.
D'això se'n diu amor.
A qui volem enganyar?
Per cada pas.
Per cada moment especial.
Per cada petó contingut.
Per cada record amagat.
Per cada sorpresa
que ens prepara el futur.
Intentaré ser...
la música que no vols deixar de tocar.
Si algun dia marxes 
fes-m'ho saber.
Ballar sola no té cap secret.
Tancaré els ulls i seguiré cantant
fins que decideixis venir-me a buscar.
Música per...
La distància més curta,
és la que volem tenir
quan toquem la felicitat
amb les nostres mans.