ara que les puc recordar.
Seré teu per tota l'eternitat.
Sense tu, impossible respirar.
Ara penso l'estúpida que vaig ser.
De creure't fins al final.
Simplement pensar
que podien ser veritat.
Quan em deies
jo per tu puc morir,
en que devies estar pensant.
En mi segur que no.
Doncs sé que la mentida
sempre ens va acompanyar.
Però no pateixis,
el que és gran es torna petit
si no es sap alimentar.
Res és etern
afortunadament.
No ets el sol del meu món.
Del meu univers ja t'he esborrat.
Simplement et diré
que el que tu perds un altre sabrà guanyar.
Que els meus petons
pinten altres instants.
I que per mi no cal que pateixis,
doncs la tireta de l'ànima,
ja fa dies que me la vaig posar.
Si algun dia em cau la llàgrima
sols sabràs,
que la gent diu que també es plora
quan és té felicitat.
...quina mentida més gran.
