m'amago, en una ullada de sol
després de la pluja.
I noto l'escalfor
de la petita condició
que puc arribar a ser.
Em puc perdre
per tornar-me a trobar.
És lo que té l'aigua,
que gota a gota
es fa un mar,
on et convido a nedar.
Poc a poc aniré arribant
on el destí em vulgui portar.
I la gota s'anirà diluint
sense pressa,
amb la peresa de l'hivern
que ens fa quedar-nos al llit,
esperant que passi el fred.
Relliscant pel teu cos
lo millor de tu em vull quedar
i absorbir, com esponja que sóc,
el que em vulguis oferir.
Gotes són el que rega el nostre cos
abans de florir.
